Què puja i què baixa a les ordenances fiscals del 2012

Introducció

Les ordenances fiscals són un dels instruments cabdals de la política de qualsevol govern municipal. A les ordenances hi trobem per una banda els impostos, que fixen els diners que es requereixen als ciutadans, comerços i empreses sense que es requereixi cap contraprestació per part de l’Ajuntament, i d’altra banda les taxes, que marquen la intensitat amb què es graven determinats serveis que prestem com administració.

I és amb aquests ingressos que com Ajuntament oferim determinats serveis, i amb els quals es realitzen també les polítiques i s’executa el pla de govern previst. Però no tan sols això. També mostren la línia ideològica de l’equip de govern. Resumint, per un cantó determinem si volem un menor o major nivell d’ingressos per poder prestar més o menys servei públic (sempre i quan la gestió sigui eficient!), i per l’altre fixem a com i a qui s’atribueix més o menys esforç per contribuir a la guardiola comuna.

Perquè ens entenguem, avui estem debatent l’esforç que han de fer els qui tenen un habitatge o un vehicle, dels que volen construir o fer obres o del de les grans empreses. I no tan sols això, sinó que també es fixen bonificacions i exempcions per tal d’afavorir un bé comú. És a dir, a les entitats que dinamitzen el teixit social, a la família que recicla, a l’empresa que genera ocupació o bé per aquells que tinguin un nivell d’ingressos més baixos, i ajudar amb aquest fet a qui ho està passant més malament. Tots aquest són alguns exemples per contextualitzar què estem fent avui, tot i que com veurem a continuació, no tenen perquè ser aquests exemples els que avui ens proposa l’equip de govern.

També volem fer èmfasi com entenem des de Junts per Sant Quirze les finances locals. Aquestes estan formades per un conjunt de quatre vasos comunicants: la situació general, el pla d’actuació i govern, les ordenances fiscals i el pressupost municipal. Sense una d’elles no es pot entendre l’altre, i cal una coordinació i coherència alhora de fer les polítiques per tal de poder realitzar amb eficiència els serveis municipals. I si coneixem tres d’aquests quatre vasos comunicants, podrem trobar fàcilment l’altre incògnita.

Podem fer un exercici ràpid com exemple, i és el de la situació actual del nostre ajuntament. Vostès ens presentaran un presentaran properament un pressupost municipal de contenció, tenim una situació general similar a l’any passat i les ordenances fiscals que avui ens presenten augmenten la pressió fiscal. Per tant, ens queda la variable del pla d’actuació de govern, que té com a resultat que no promou l’estalvi i l’eficiència necessària. Els càrrecs de confiança o la gestió urbanística, i vostès ho saben, en són un bon exemple.

I fem aquesta breu i elemental introducció per remarcar la importància del que estem fent avui aquí. I no tan sols això, sinó també perquè creiem fermament en els serveis públics, i pensem que la millor manera de defensar-los és primer de tot fer pedagogia de com són les coses, què podem fer i finalment de perquè ho fem així. Perquè amb el context de desacceleració global que estem patint n’hi ha molts que ho aprofiten per pretendre frenar el sector públic, i fins i tot alguns de fer-lo semblar inviable. És, però, evident que els serveis no desapareixeran. Es transformaran i se’n crearan de nous, però res actual desapareixerà. I si no és públic, evidentment serà privat.

Per tant, és especialment ara que ens hem d’explicar més i millor, que hem de fer pedagogia del sector públic en general, i alhora hem de ser molt curosos en la gestió. I curosos no vol dir tan sols no fer animalades. Curosos vol dir fer-ho bé, fer una gestió modèlica i capdavantera. Perquè tan sols tindrem la confiança dels quirzetencs i quirzetenques si oferim serveis que generin satisfacció i siguin ben valorats.

Proposta ordenances fiscals 2012

Ara sí, passem a analitzar la proposta de modificació d’ordenances fiscals que ens ha presentat el primer tinent d’alcaldia i regidor de l’àrea en qüestió.

A grans trets, tal i com ens ha explicat i se n’ha desprès de l’explicació del regidor Vidal, vostès augmenten la càrrega fiscal a les famílies de Sant Quirze: apugen l’IBI un 10%, les escombraries un 3,59% (0,59 punts superior al IPC fixat a la resta d’ordenances), encareixen un 20% l’abonament a la piscina d’estiu, eliminen i endureixen algunes de les bonificacions fins ara existents i a la resta, per norma general, augmenten un 3%, seguint el IPC del passat agost.

El nostre grup, però, no centrarà la crítica sols en l’augment que vostès plantegen. Perquè més enllà d’apujar les taxes i impostos, el que cal és conèixer a què dedicaran vostès aquests increments d’ingressos, i quines polítiques pensen fer amb l’esforç de la ciutadania, fet que avui en dia desconeixem de totes totes. Vostès simplement es limiten a mitigar la caiguda d’altra recaptació, com són els tributs de l’estat, els derivats del sector de la construcció i altres d’extraordinaris aplicant allò més fàcil i senzill, però alhora quelcom que no duien en programa electoral: aplicar més càrrega fiscal als quirzetencs/es.

Impost de Béns Immobles

I ho fan de manera del tot oportunista. Perquè saben quan varen apujar vostès l’any passat l’IBI? En plena crisi econòmica i caiguda de la recaptació, em refereixo. Ho saben? Doncs és bo recordar que l’IBI del curs electoral municipal no va patir cap increment. Ni tan sols l’IPC. Zero. Si enguany creuen que cal apujar un 10% l’IBI, no hauria estat millor apujar-lo de manera esglaonada i repartir-ho amb un 5% entre els dos anys?

Pràctiques com aquestes senyora Mundi, i dic senyora Mundi perquè el senyor Vidal és qui ens apuja l’IBI, però no qui ens el va congelar l’any anterior, i és vostè la màxima responsable d’instrumentalitzar les ordenances en funció del seu benefici electoral. I aquí a la gent de Junts per Sant Quirze no ens hi trobaran.

Taxa d’escombraries

Un altre concepte que puja per sobre de l’IPC són les escombraries. I aquest no el podem acceptar. Vostès saben perfectament que ens trobem actualment amb una empresa concessionària que incompleix part del contracte. Ha reduït la periodicitat de recollida establerta, i resta pendent la construcció de la nau per ubicar-hi els vehicles i eines del propi servei. Aquests fets han estat denunciat en aquest plenari diverses vegades, i vostès encara no han aportat cap explicació i solució al respecte.

Per tant, per qüestions de sentit comú i d’honestedat, no podem aplicar un increment a la gent de Sant Quirze quan el seu servei no es presta amb les pròpies condicions establertes.

Portin aquest cas a les seves vides personals. Vostès es subscriuen a un servei de telefonia, per exemple, signen un contracte, i l’any següent, tant vostè com a client com la companyia com a prestadora del servei, saben que hi ha hagut un incompliment de contracte per part de l’operador telefònic. Creuen que l’empresa de telefonia es veuria amb cor d’aplica’ls-hi un increment més enllà de l’IPC, al·legant augment de costos del servei? I si fos així, com reaccionarien vostès?

Perquè si és evident que vostè senyor Vidal, i n’estic plenament convençut, no trobaria gens lògic aquest supòsit, com pretén ara aplicar aquesta mesura? No troba que si en un sentit no funciona, en l’altre tampoc? Pot posar-se per un moment a la pell del veí, que sovint a més a més troba deficient el servei, de què pensarà quan sàpiga que vostès incrementen el preu al·legant un augment del servei, quan part d’aquest no es compleix?

I finalment pel que respecta la taxa d’escombraries, què en faran d’aquests diners recaptats? Pensen en algun moment en polítiques que incentivin el reciclatge o que disminueixin la producció de residus -per exemple, aquells que tinguin horts o jardins se’ls facilita un compostador perquè es gestionin ells mateixos la fracció orgànica-, fet que ara els pot semblar un cost però que ho han d’imputar com a inversió, atès que permetria facilitar la reducció de residus generats?

Taxa per llicències o la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme

Seguim ara amb la taxa per llicències o la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme. En aquest apartat vostès proposen eliminar les exempcions a les obres als interiors dels habitatges i a les rehabilitacions de les façanes i exteriors.

És evident que la intencionalitat que vostès tenen com a equip de govern rere aquesta proposta, és la de tan sols tenir un altre lloc on agafar-se per augmentar els ingressos. Podríem discutir estona sobre la conveniència de gravar amb una taxa aquestes obres menors, però ja els hi anunciem que el nostre grup aquesta modificació no la veiem clara.

I en dubtem per qüestions que ens semblen ben evidents. Aquesta mesura ens sembla un nou fre al sector tan castigat de la construcció, que sense la possibilitat de realitzar noves construccions ara  veu gravades al nostre municipi activitats menors de reforma i/o rehabilitació que puguin fer. I això afecta a operaris i professionals autònoms que treballen als interiors dels habitatges fent millores sol·licitades pels propis veïns. És evident que amb aquesta nova taxa, els dificulta l’activitat i dificulta tenir uns habitatges, tant per dins com per fora, més confortables. Vull dir que amb aquesta taxa pretenen vostès gravar els veïns que canviïn les finestres per unes de més aïllants, fet que redueix el consum energètic? Sap que la pròpia Generalitat dóna ajuts a les famílies per fer-ho? No veuen que entra en contradicció una cosa amb l’altra?

Però no tan sols això, i és que ho trobem de difícil control per part de la pròpia administració i que, alhora, podria generar tensions entre el propi veïnat.

A banda, però, d’aquestes qüestions plantejades, aquesta modificació evidencia la clara descoordinació que tenen com a equip de govern. I és que per a fer aquesta modificació, vostès ens haurien de dur avui també a ple la modificació de l’Ordenança municipal reguladora de les llicències d’obres i ús del sòl.

Al seu article 16, que porta per títol: “Actes exemptes llicència, sotmesos a comunicació”, enumera tot un seguit d’obres i activitats que no requereixen llicència. Entre elles, hi trobem precisament les mateixes que vostès pretenen bonificar amb la taxa.

Perquè ens entenguem, un ciutadà que vulgui arreglar la seva cuina, agafarà aquesta ordenança, i podrà llegir l’epígraf g) de l’article 16 que diu que estan exemptes els casos de: “Reparar i reconstruir cels rasos, canviar safareigs, sanitaris i cuines”. Però d’altra banda, a l’àrea d’economia del senyor Vidal, les ordenances fiscals fixen el contrari. Com ho pensen fer? Qui tindrà la raó? Els veïns que es canviïn la cuina i s’adrecin a l’àrea de territori no pagaran res, i sí que ho faran els que s’adrecin a l’àrea d’economia?

Com vostès poden veure, aquesta mesura entra en clara contradicció amb la ordenació vigent, i és per això que els demanem que es mantingui el redactat vigent i no es realitzi la modificació prevista a les ordenances fiscals.

Increment d’altres taxes

De la resta de taxes, podem destacar-ne el 20% d’augment que tindran els abonaments de la piscina d’estiu de Les Fonts per a la gent de Sant Qurize del Vallès. I quan dic Sant Quirze em refereixo a quirzetencs i quirzetenques, ja que no apugen la tarifa individual, principalment usada pels que no són residents.

També vostès eliminen les exempcions vigents de la taxa de cementiri i serveis funeraris, i endureixen els beneficis fiscals a la taxa per la utilització de serveis, instal·lacions i materials culturals municipals. En aquesta darrera, incorporen un canvi molt substancial que ens preocupa de cara la dinamització de les activitats que promou el nostre teixit associatiu local. Fins ara les entitats sense ànim de lucre estaven exemptes de pagar per l’ús d’espais municipals, i ara per defecte vostès els cobraran, tot i que obren la porta a fer convenis de col·laboració específiques per a cada entitat. Ens agradaria saber si ja n’han parlat d’això amb les entitats, i si ho faran extensiu a totes aquelles de les quals tenen una programació estable i dinamitzen així el nostre poble.

Fins aquí, i fent aquest repàs a les modificacions més substancials, com hem pogut veure aquestes són unes ordenances fiscals que augmenten la pressió fiscal al veïnat amb l’increment (per sobre de l’IPC) del 10% a l’IBI i el 3,59% a les escombraries i la eliminació de moltes dels beneficis fiscals fins ara vigents. Tant és així, que de noves bonificacions a totes les ordenances fiscals (recordem que les ordenances fiscals les composen 5 impostos i 24 taxes), saben quantes n’han incorporat de totes vint-i-nou? Una.

I saben quina és? Els enndonarem una pista. És a la taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic.

I saben què hi fan aquí? Ho dic atès que en un any on s’eliminen bonificacions i s’endureixen condicions, recordem que es fa a les mateixes entitats sense ànim de lucre, l’única bonificació que s’incorpora deu ser quelcom rellevant. Doncs, d’aquesta taxa, que contempla 9 conceptes diferents, vostès en bonifiquen sols un: el de les fires. I una bonificació que no és pas menor, sinó que durant 6 mesos l’any bonifiquen el 50%.

Vostès no pretenen bonificar a qui ven fruits secs o gelats, ni als circs, ni a la màquina de llet de Mas Duran, ni a les parades d’encants. Però sí que ho fan a les fires. Ens poden dir quin objectiu persegueixen?

Nosaltres ens ho suposem. I a dins l’equip de govern, més d’un de vostès em penso que també. Com és evident, aquí ens trobem en una nova clara relació d’interessos per part d’un dels membres de l’equip de govern, i és per això que demanem que aquest s’abstingui a la votació del present punt de les ordenances.

Sentit del vot

Finalment, i acabo, és per tots aquestes raons que el nostre vot contrari és ben ferm. Però no ens tanquem en banda. L’emplacem senyor Vidal a trobar futurs punts d’acord i de diàleg. Li hem de dir amb tota franquesa que ens agradaria poder-ne ser copartícips i fer ara i aquí un vot diferent al d’ara. Però enguany –i vostè ho sap- no ha estat possible. Com bé sap, vostès ens fan arribar tota la documentació quatre dies abans, comptant dies de cap de setmana, previ a la votació del punt en comissió informativa. En aquestes condicions, com vostè senyor Vidal pot comprendre, no és possible fomentar la participació de la ciutadania, i tampoc entre els grups municipals.

Les formes també compten senyor Vidal, i així, vostè ho sap, no és possible l’entesa. L’emplacem al proper exercici a obrir la porta setmanes abans, i poder fer un procés de participació real entre els diferents grups del consistori.

I de moment res més. Suposo que a la rèplica tindrem temps per aclarir alguns dels punts exposats.

Àlex Brossa (@alexbrossa)

Regidor de Junts per Sant Quirze