Estimats amics del programa de ràdio Somriu a la Vida. Avui em comunico amb tots vosaltres a través d’aquesta revista municipal.

De vegades a la vida no pots fer sempre el que t’agrada, perquè tens obligacions que passant davant. Tinc una filla de 12 anys amb síndrome Down sever, que m’estimo molt. Fins ara trobava estonetes per a fer el programa que tant m’agrada. Però en aquest moments em necessita més, em reclama temps que no li puc treure. I això significa que el temps que dedicava a la ràdio, ara ha de ser per ella. I dic ara, perquè en la vida mai es pot dir blanc o negre. La vida dóna moltes voltes. I és cert que haig de deixar de fer aquest programa, però també és cert que el futur no el coneixem, i per tant no puc dir que és un adéu per sempre.

M’agradaria recordar-vos alguns consells que us repetia en el programa:

Vivim un món en el què tot va molt ràpid. Això fa que les presses ens acorralin i de vegades no trobem un temps per a nosaltres, un temps de reflexió. I és important trobar-lo. Arribem estressats a les vacances.

Acceptem que la vida no és com voldríem, però podem ser feliços. No guardem rancor, pel fet de no guanyar sempre, o perquè ens han vingut moltes coses en contra. La vida és creixement, reptes, lluites i sense elles no creixem i mai no acabem de madurar.

Hem de ser persones valentes, positives, saber somriure sense tenir-ne ganes (perquè potser aquest somriure arriba a una persona que ho necessita). Es cert, moltes vegades costa de ser feliç. Però no és impossible. Tindrem moments bons i potser d’altres més llargs no tant bons, però tant dels uns com dels altres en podem aprendre.

Hem d’ acceptar-nos com som. Seria millor viure en un món, més ben repartit, on tothom tingués per menjar, no hi haguessin guerres, ni malalties. Un món on l’amor no es trenqués mai. Un món on ens hauria agradat viure si haguéssim pogut escollir.

Però el món es així: unes vegades ens acarona i d’altres la feina és nostra per tornar-nos a aixecar i seguir lluitant. Com us deia, es pot ser feliç als 10, als 20, als 40, i als 80 anys. I es clar que sí !. Tot i que als 80 hauràs rebut més patacades. És el present el que ens pot donar la felicitat que sempre busquem. El passat ha marxat i no el tenim. El futur no ha arribat. Perquè no centrar-nos en el present agradi o no ens agradi?.

Un altre consell: Canviar el pensar pel sentir. Un tema del que s’ha parlat molt en Somriu a la vida. Les emocions són importants. No les podem adormir. Hem de sentir les emocions que ens passen pel cap, siguin tristesa, ràbia, dolor o alegria.

Sentir-les , no pensar-les, sentir-les. Així buidarem la ment de pensaments i ens sentirem més bé. És aquest un exercici que hauríem de fer diàriament. Pensar menys en nosaltres, perquè donant-nos als altres rebrem més del que hem donat. Així la soledat “l’emboliquem com amb un paper” i l’allunyem de nosaltres. Ens podem sentir envoltats d’amics, o com si converséssim amb un avi que no coneixem de res. El sortir de nosaltres per bolcar-nos als altres, ens ha enriquit. I així va desapareixent la soledat.

Això no vol dir que hi hagi moments de soledat no desitjada, per la mort d’un amic, per un negoci fallit, per una relació trencada…..; aquests moments els tindrem. Es com un dol que cal passar. Ara be, un cop passat ens hem d’aixecar i seguir lluitant mirant sempre endavant.

La vida es bonica: un passeig per la platja; unes paraules tendres , una posta de sol; un dia de pluja, uns pares que t’estimen; un treball que t’omple, una relació de parella reeixida, l’ obsequi d’un ram de roses (encara que les roses amaguin espines). Així es com veig jo la vida.

Si el que ve no ens agrada i ens rebel•lem contra la vida, mai no aconseguirem ser feliços. Hem de ser despresos, acceptar el que ara tenim i si demà no ho tenim acceptar-ho també. La vida és un regal. Podríem no haver nascut. Hem tingut aquesta sort.

Amics de Somriu a la Vida, estaré sempre amb vosaltres. Visualitzant persones felices. Bufant energia positiva perquè entri a les vostres llars. Arrelada a aquest món i sense perdre mai l’horitzó a seguir.

Us estimo. Sigueu feliços.

Vostre per sempre,

Maria Josep Terradas Roma

Presentadora de l’espai radiofònic “Somriu a la vida”, de Ràdio Sant Quirze

“Junts per Sant QuirzeUs fem a mans d’aquest article que no ha tingut cabuda al butlletí municipal Informem d’aquest mes. Junts per Sant Quirze posa a disposició del veïnat aquest espai web per tal de publicar les seves opinions.”