La quirzetenca Montse Salvadó reflexiona sobre el paper de les festes a les escoles i els valors de l'educació a Sant Quirze
Sóc conscient que estic tocant un tema molt sensible i delicat per Sant Quirze, tant per pares, mestres, Ampa i nens, però tant sols vull expressar la meva opinió i potser la de molts altres.
Aquestes festes, són activitats que organitzen els pares i mares d’algunes de les escoles del poble per celebrar el comiat dels alumnes en finalitzar l’etapa escolar. En aquestes festes s’impliquen directament les escoles, els mestres i Ampa.
D'entrada, el fet de fer un comiat als nens i nenes que acaben un cicle i deixen el lloc on han passat un grapat d'hores és una bona idea. De ben segur que la voluntat de tots ells és la d’oferir la millor festa, el millor record i per això treballen tot l’any, dia i nit, per aconseguir-ho. Pels pares representa un esforç enorme que no sé fins a quin punt veuen recompensat, o potser si! La darrera festa sempre ha de ser la millor, la més gran i espectacular, amb els millors decorats, més sorprenent. Cada any comporta més esforç i feina, més exigència i organització. Uns porten personatges coneguts, altres decoren l’escola com un desert, com el Far West, Egipte, amb teles que cobreixen les parets de l’escola, coves per l’interior, vaixells, etcètera. Aquesta afany de millora comporta que, per tònica general, cada any s'augmenti el pressupost. Això és el que en definitiva donem, més, més i més i el que transmetem, més, més, més,...,però és això el que volem?
Estic convençuda que no, però un cop dins la voràgine no hi ha aturador. No ens atrevim a marcar un límit, pots arribar a dubtar fins i tot del teu raonament, sents vergonya del que veus però no pots expressar-ho, no et sents capaç. Et poses ha treballar a fons per poder anar a la festa a veure com gaudeix el teu fill, acceptes les idees exagerades sorgides de l’eufòria del grup, has d’anar a pintar, decorar, retallar, hores de son i hores que no comparteixes amb els teus, però amb la idea que si que ho fas pels teus.
I jo em pregunto, voleu dir que la festa no és la preparació i el muntatge en si? Voleu dir que no gaudeixen més els pares i mestres que els propis nens? No estem convertint els nens en purs espectadors? Qui se la fa seva? Tinc la sensació que els pares en gaudeixen i, perquè no dir-ho, potser també la pateixen, molt més que els seus fills. És cert que es preparen tallers, sortides, espectacles, gimcanes, en els quals participen els infants i segur que s’ho passen d’allò més bé, segur! els nens són nens, també s’ho passem molt bé xutant una pilota o jugant a fer pilotes de sorra.
Els nens absorbeixen allò que els hi ensenyem amb l’exemple, les seves habilitats socials seran aquelles que inconscientment els hi hem transmès amb la nostra actitud i comportament i potser els hi estem creant unes expectatives irreals. El concepte de “sempre desitjar més” com a sinònim d’abundància, sempre voler més per acumulació. Això ha estat la causa d’aquesta crisi que estem vivint, potser no tant greu al nostre poble, no ho sé, però us ben prometo que en llocs propers hi ha veritables drames i fam, perquè no dir-ho! i, pressupostos de 3.000, 6.000 i, fins i tot, 10.000 € o més, per acomiadar els escolars, ho trobo un malbaratament, fins i tot, obscè. Estem demanant a les administracions i empreses que es continguin amb despeses innecessàries i no actuem amb l’exemple? M’agradaria pensar que també s’han aplicat “retallades” en aquestes celebracions. I no només perquè estem en un període de crisi, sinó perquè cal racionalitzar l'ús que en fem dels recursos.
L’origen d’aquestes celebracions era segurament correcte, alguna cosa ha quedat però s’ha farcit tot amb un embolcall de seda. Potser caldria plantejar-nos a tornar a fer gal•la de la senzillesa i naturalitat de la festa, però sempre hi ha arguments per negar-s’hi: les activitats que realitzen al llarg del curs els permet recollir molts diners i se’ls gasten perquè poden, és cert, tothom és lliure de fer el que vulgui, però no sé fins a quin punt és ètic o potser només és una excusa per malversar-los. Aquests diners poden servir per ajudar a l’escola amb material, fer alguna acció solidària, millores al centre, crear beques escolars, no ho sé, o senzillament estalviar-los, on ha quedat el seny català?
Ara més que mai, crec que organitzar un esdeveniment d’aquest tipus i amb aquesta barbaritat de diners és ofensiu i vergonyós i no haurien de tenir cabuda en la nostra societat i sobretot no beneficia en res l’educació dels nostres fills.
Tinc la sensació que Sant Quirze és com una bombolla màgica, un poble tranquil, una sort pels que hi vivim? no n’estic segura, ens allunya de la realitat, o potser la realitat és aquesta i jo m’equivoco. La crisi ens hauria d’haver ensenyat a mostrar-nos més humils. El comiat de primària dels nostres fills hauria de ser, a més d'una festa, un compendi dels valors que durant nou anys els hi hem volgut inculcar. Cal que toquem de peus a terra!
Montse Salvadó
