Hola Borja, ja sóc regidor! I a l’equip de govern! És una passada ser tan important! Si em vaig apuntar al partit va ser per poder tenir feina al sortir de la facultat (sí, ja ho sé, no em recordis que vaig sortir-ne per baix rendiment) i no pensava anar més enllà, però quan em van dir si volia ser regidor, que tenien molts candidats però que jo era especial, no m’ho vaig pensar ni un minut! Sempre m’han repugnat els polítics de baixa estopa, ja saps, aquests kumbes que s’ho prenen tot tan seriosament, que diuen que treballen pels altres, i tal…, però jo sé que tinc un do especial i no podia dir que no.
D’entrada, no és fàcil ser regidor: informar-se, informar als altres, coordinar, buscar solucions,… Sí, pot arribar a ser un pal, però la Jissela (s’escriu així, no?) ens ho fa tot molt fàcil. Ella se n’ocupa de tot: ens escriu els discursos, ens prepara les reunions, ens fa resums de decrets i de lleis,… i així no hem de llegir tant. Amb el que em va costar acabar-me el Zalacaín el Aventurero a batxillerat, el seu suport s’agraeix una barbaritat! Hi ha gent dolenta, però, que no vol que la Jissela treballi per nosaltres, que diuen que per això ja hi ha treballadors a l’ajuntament. Però, què s’empatollen? Si amb el que recollim de més de l’IBI no es nota si cobra poc o molt!
Avui he anat a inaugurar una activitat: commemoració del dia mundial de l’agricultura. Hi he llegit un manifest, davant de tothom, en pla “prota”, adrenalina a tope. No em sortia “albergínia”, tu, però he dit “berenjena” i els ha fet molta gràcia. Em sembla que m’he posat el públic a la butxaca! Bé, menys un senyor calb que m’ha preguntat, enfadat, si era mallorquí. No ho he entès, ni tan sols quan la Jissela m’ha explicat que era perquè m’he entrebancat a la primera frase: “Es…timat poble…”. Per si de cas, he marxat de seguida perquè, a més, començava a sentir pudor de fems. Els regidors de l’oposició s’han quedat allà, ben juntets, comprant verdura ecològica! Es nota que no governen, tot el dia gratant-se la panxa! He anat a comprar l’Sport i cap a casa, on m’esperava la fórmula u.
Però no podia sortir tot rodó: al local del costat només se sentia soroll de gent parlant, rialles,… No estic gens content del venedor de Finpillo que em va assegurar que viuria en una zona tranquil·la i no em va avisar que hi havia una entitat al costat de casa. ¿Que no tenen res més a fer? ¿Que no poden anar a casa a mirar la tele en lloc d’intentar organitzar la vida als demés i emprenyar els ciutadans honrats? Avui m’he indignat tant que al final els he amenaçat que els deixaria sense subvenció, i quan m’han dit que de subvenció ja no en tenien (sempre protestant, no en tenen mai prou!), s’ha acabat la meva paciència, he trucat al meu amic regidor Azak i, de tu a tu, li he dit: “Azak, diga-li a l’inpscetor de policia que vingui a posar ordre”. L’Azak s’estava dedicant exclusivament a fer una migdiada i no li ha agradat que el truqués, però crec que no m’ho tindrà en compte: també va dir que l’alcaldessa malgastava diners de tots per interessos partidistes i ja se n’ha oblidat!
Com veus, tot va bé, súper bé, però els plens i les comissions m’acaben avorrint. Els de l’oposició són d’aquells que s’ho miren tot fil per randa (sense cap Jissela ni cap Hug que els ajudi, que friquis!) i ens passem l’estona parlant de planificació urbanística, mocions, pressupostos, impostos i altres coses que no entenc. Ai, Borja, si no t’havia dit res de l’Hug…! També ens ajuda horrors, és una persona molt qualificada. Què dic qualificada, és més que qualificada, és requalificada!
Com et deia, les reunions són avorrides…però ja he trobat la solució: l’iPhone! Ens ho passem pipa amb la Miren, una regidora de la mateixa pasta que jo, d’aquestes que els interessen les coses normals i prou, gent senzilla vaja. Ens riem de tothom per lo bajini, ens enviem essa-ema-esses, ens mirem puntualment tots els vídeos i notícies de la tele local (és a dir, un cop cada tres mesos), i sobretot sobretot, ens passem cançons,… I és que sona tan bé l’iPhone que no sé perquè hi ha gent que aprèn a tocar instruments! Ja ho dic jo: “on hi hagi una tarifa plana, que s’apartin les escoles de música!”
Gina Montol·liu, pseudònim (exercici)