La interrupció Voluntària de l’embaràs ha estat i és un fet controvertit en molts àmbits socials atès els diferents aspectes ètics, sanitaris i legals que es posen en qüestió amb la seva pràctica.
La llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, que entrà en vigor l’1 de juny del 2010 permet la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) sense causa justificada fins la 14a setmana de gestació. Un pas endavant en el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, dret reconegut a l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquesta llei es basa en terminis i no en supòsits com l’anterior aprovada l’any 1985 (perill per a la vida o la salut de la dona embarassada, presumpció de defectes del fetus i violació).
El Ministre de Justícia del Govern Espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, va anunciar fa mesos que a la tardor presentarà l’esborrany de la reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. El missatges que ens arriben fan preveure una retallada i una agressió envers els drets de les dones a decidir sobre el propi cos. El Ministre, juntament amb els sector més ultraconservadors pretenen banalitzar la decisió d’una dona que decideix interrompre el seu embaràs. Una decisió difícil i meditada. Aquests mateixos, pretenen decidir sobre el nostre cos i coartar la nostra llibertat de decisió.
Entenem que el dret a la maternitat no pot passar a ser una obligació. Hem d’assegurar que aquelles que no vulguin o puguin, per diversos motius, ser mares en aquell moment de la seva vida, tinguin la llibertat de decisió, perquè el cos és seu.
Una modificació de la llei, en els termes que avança el Ministre de Justícia, per restringir l’accés de la dona a l’IVE fomentarà els avortaments clandestins en condicions precàries que posaran el risc de la salut de les dones i els viatges a països on permetin l’IVE a terminis, només permès per aquelles dones que puguin assumir la despesa econòmica.
El dret al propi cos ha de prevaldre jurídicament envers els dictat morals impulsats pels sectors ultraconservadors.
Atès tot l’exposat anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, acorda el següent:
Primer.- Instar al Ministeri de Justícia a la no modificació de la llei en els termes previstos, o en qualsevol altra direcció que pugui significar una regressió en els drets de les dones).
Segon.- Demanar la despenalització de l’avortament voluntari que a dia d’avui continua tipificada dins el Codi Penal.
Tercer.- Sol.licitar la reducció l’IVA dels mètodes anticonceptius al 4% com a mesura de prevenció embarassos no desitjats i prevenció de malalties de transmissió sexual.
Quart.- Instar a la implantació d’un programa específic d’atenció a les dones que han pres la decisió d’interrompre l’embaràs, doncs aquesta decisió pot tenir conseqüències per a la pròpia dona.
Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats i al Ministre de Justícia.
Sisè.-Publicar, tal i com estableix la moció per incentivar la transparència en la gestió municipal aprovada en el Ple municipal de Sant Quirze del Vallès el 27 d’octubre de 2011, els resultats de les votacions d’aquesta moció al Butlletí Informem.
Elisabeth Oliveras i Jorba
Portaveu de Junts per Sant Quirze, Sant Quirze del Vallès, 12 d’octubre 2012
