Apreciat Domènec,
Referent al teu text publicat a El Sot en relació la moció debatuda al passat ple ordinari per declarar Sant Quirze territori lliure i sobirà, m’agradaria compartir amb tu algunes apreciacions al respecte.
Tal i com s’ha pogut copsar els darrers mesos al ple municipal, els partits s’han hagut de posicionar a quina part de l’eix nacional es situen. Em refereixo que si bé és conegut per tothom a quina part de l’eix esquerra-dreta es troben els partits, a l’eix nacional fins fa poc encara hi havia per alguns certa ambigüitat.
La present moció que va presentar Junts per Sant Quirze, tenia per objectiu seguir el full de ruta iniciat al Parlament de Catalunya amb la Declaració de Sobirania, per tal de fer costat a la mateixa, amb els municipis fent un pas endavant declarant-nos també lliures i sobirans. I això és el que han fet desenes i desenes de municipis del país, capitals de comarca i de demarcació incloses, amb el vot favorable o d’abstenció de CiU en molts casos per facilitar-ne l’aprovació.
El més paradoxal però, és l’actitud de CiU que adopta a cada poble i ciutat. Resumint, al món local CiU sol adoptar dues postures: l’una, que fa costat a l’estratègia sobiranista amb tots els ets i uts, i una altre, ancorada al postautonomisme que ara fa una passa endavant i dues endarrere. I això ho tria cada federació local. I malauradament, la federació de CiU a Sant Quirze es troba en aquesta darrera posició. I això s’exemplifica d’una manera evident al vot a les mocions, com pot ser aquesta que comentem, o bé sense anar més lluny el vot contrari a impedir que Sant Quirze estudiï (tan sols estudiï!) poder pagar els tributs a l’Agència Tributària de Catalunya.
El que no puc estar-hi tan d’acord és en l’entesa a nivell municipal perquè simplement toca. Més enllà de la posició en temes nacionals o en altres qüestions que afecten més enllà de Sant Quirze, el més fonamental per a formar govern municipal és la visió de poble, les propostes que creiem que necessita Sant Quirze, el com s’han de dur a terme, la seva prioritat, i finalment, la manera i estil de fer política que tenim els diferents partits i representants que conformem avui l’ajuntament.
Com ja vam explicar al butlletí de Junts ara fa unes setmanes, a nivell local les coincidències de vot de Junts per Sant Quirze solen ser amb ICV, i en menor mesura amb el PSC. I el partit més allunyat és el PP. Potser per això Junts per Sant Quirze a les negociacions per a formar govern va posar una condició prèvia a reunir-nos amb els partits: no formar govern amb el PP. I un cop ens vàrem reunir i copsar l’estil, voluntat, visió de poble i ganes d’arremangar-se per Sant Quirze de tots els partits, vam arribar a una segona conclusió: la prioritat era fer un govern de progrés amb el PSC i ICV. Malauradament el PSC va optar per una via a curt termini més còmode, però a mig i llarg termini més complicat de justificar pel seu electorat i amb menys bon resultat per Sant Quirze.
Finalment, més enllà de formar o no govern, ara és temps de fer pinya en molts temes. Sense anar més lluny, tenir una majoria de joves sense l’accés al mercat laboral o el risc d’exclusió social de moltes famílies són fets que cal actuar amb rapidesa i unitat. I a nivell municipal em refereixo a fer unes bones ordenances, un bon pressupost, unes bones polítiques socials i finalment una planificació urbanística adequada.
I per arribar fins aquí cal ser generós, saber cedir quan toca, dialogar i negociar. I molt. I tant de bo el diàleg vagi a l’alça. I que tinguem lideratges i governs que sàpiguen i vulguin escoltar. El poble i el país ho necessiten.
Àlex Brossa
Militant d’ERC Sant Quirze
