Aprovada. (Sí (15): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC, ICV; Abs (2): PP).
El 2 d’agost de 2007, el Ministeri d’Indústria, publicava al BOE el projecte Castor format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del delta de l’Ebre, 20 quilòmetres mar endins davant de la costa del Delta, de la Ràpita, Vinaròs i Alcanar, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població d’ Ulldecona (6 km) i Alcanar (4 km).
Des d’aquell mateix moment, veïns i veïnes de les comarques de les Terres del Sénia van organitzar-se i mobilitzar-se per alertar a la ciutadania i a les institucions dels greus perills que podia representar la implementació d’aquest projecte. Finalment, però, el projecte es va dur a terme.
En les últimes setmanes s’ha fet patent la nocivitat del Projecte Castor. Un impacte sismològic que l’oposició ciutadana ja va denunciar l’any 2009, quan els estudis sismològics que també demanava l’Observatori de l’Ebre van quedar en paper mullat.
El sistema calcari que forma el “dipòsit” d’emmagatzemament Castor té centenars de falles, no només la Falla Amposta. Tal i com anunciava l’Institut Geològic de Catalunya, en una nota el passat 4 de setembre, els terratrèmols percebuts per la població són el resultat del moviment centimètric de falles quilomètriques.
A més d’aquesta afectació mediambiental també cal denunciar l’impacte que aquesta instal·lació té sobre la pesca i l’agricultura, dos dels pilar econòmics del territori del Sénia.
La modificació dels hàbits de pesca dels pescadors i també l’afectació que aquest procés té sobre la mateixa fauna subaquàtica. A més, el procés d’injecció i extracció de gas requereix d’uns processos que generen enormes quantitats de CO2 i d’altres elements tòxics, totalment incompatibles amb les exigències mediambientals que se’ls requereixen als citricultors per poder comercialitzar els seus productes. I, per no dir, del risc que representa aquesta planta per la seva ubicació geogràfica. Amb tres centrals nuclears i una central tèrmica de cicle combinat instal·lades sobre terrenys inestables i el segon complex petroquímic més gran d’Europa, en una àrea que podria ser afectada per un terratrèmol de determinada escala.
El projecte Castor trenca dràsticament amb un model energètic renovable i sostenible. Malgrat que puguem entendre el gas natural com un vector de transició cap un model totalment renovable, tal i com es fa a Dinamarca, en aquest cas no estem parlant d’una transició sinó d’un model que aposta pel gas natural de forma eterna. També cal denunciar un model basat en grans infraestructures lluny dels centres de consum.
Pel que fa a la vesant econòmica, aquest projecte ha tingut un sobrecost en el seu pressupost, passant dels 500 M€ inicials als 1.300 M€. La Comisión Nacional de la Energia (CNE) ja va advertir, amb un informe el 7 de març del 2012, que aquest sobrecost podia venir donat per “assignació mitjançant mecanisme no concurrencials de determinades partides de la inversió”.
En aquest mateix informe ja es denunciava que el dèficit en el sector gasístic era una novetat, a diferència del sector elèctric. S’apuntava a dos factors essencials, d’una banda el creixement de costos regulats, per exemple un projecte com el Castor, d’altra banda al descens de la demanda de gas, de més d’un 25 %. Malgrat tot això l’Estat espanyol encara no ha fet cap auditori financera sobre el projecte.
Però, més enllà dels costos de construcció i posada en funcionament d’aquesta planta, el dubte que plana ara, és qui haurà de pagar el projecte si, finalment, el projecte Castor no es posa en funcionament. Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte que el desmantellament de la Central Nuclear de Vandellòs I, l’hem estat pagant els ciutadans i ciutadanes durant molts anys. No es pot permetre que els beneficis sigui privats, i els costos públics.
És per tots aquests motius que es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:
Primer- Demanar al govern espanyol l’aturada definitiva de l’activitat del projecte Castor, i el seu posterior desmantellament, així com que es depurin responsabilitats per aclarir quins són els responsables i qui ha d’assumir el cost del seu desmantellament.
Segon.- Demanar al govern espanyol la paralització immediata de l’activitat de les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, fins que no s’estabilitzi aquest episodi sísmic i s’analitzi de forma rigorosa el risc que comporta i com afecta aquesta activitat sísmica en l’actualitat i en el futur, a aquestes instal·lacions.
Tercer.- Demanar a l’empresa promotora del projecte Castor i al govern espanyol que considerin part afectada els municipis catalans afectats pel sisme i els ofereixin la màxima informació i transparència sobre tots els efectes que provoca i pot provocar diàriament l’activitat del magatzem de gas Castor.
Quart.- Fer arribar aquests acords al govern de l’Estat espanyol, al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de la Generalitat del País Valencià, a la Comisión Nacional de Energia i al Consejo de Seguridad Nuclear.
Grup municipal de Junts per Sant Quirze
