Monthly Archives: June 2014

L’abdicació del Rei Joan Carles I és la reacció de l’Estat espanyol davant la crisi institucional i del sistema de partits tradicional que viu la democràcia espanyola. La imposició del Regnat de Felip VI és una reacció al desprestigi de la monarquia espanyola i arriba en un moment en què l’objectiu de les institucions de l’Estat és el d’avortar com sigui el procés democràtic d’autodeterminació de Catalunya, que té com a fita el 9 de
novembre de 2014, data en què la ciutadania de Catalunya decidirem el nostre futur polític.

Som davant una imposició per la via ràpida del nou Rei Felip VI als catalans que no compta amb cap aval democràtic ni l’opinió de la ciutadania. El sistema polític de la monarquia parlamentària, inspirat, nascut i establert a partir dels principis del règim dictatorial franquista, ha dilapidat en 40 anys el suport que havia rebut d’una majoria de la societat catalana, en un context de pacte constitucional i soroll de sabres que volia deixar enrere la dictadura.

Avui l’Estat espanyol simula l’inici d’una segona transició política, amb la paradoxa de fer-la per la via ràpida i sense cap debat de fons, impedint l’exercici del dret a decidir. Tal intent opera en paral·lel a la transició que els catalans ja fa 5 anys que hem impulsat: des del procés de les consultes, fins la primera gran manifestació de rebuig a la sentència del tribunal constitucional de 2010, passant per l’Onze de setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013. El resultat ha generat una majoria social favorable a la independència, on la pràctica totalitat de la ciutadania vol votar el nostre futur polític, i acceptar-ne els resultats siguin quins siguin.

Som partidaris que la democràcia s’imposi arreu, i conseqüentment, que la ciutadania d’arreu pugui decidir sobre les seves institucions de govern. Sobre l’abdicació del rei i del no debat a l’entorn de monarquia o república, defensem la forma de govern que serveixi millor a la ciutadania. Aquí i a tot arreu defensarem el model que iguala la ciutadania davant la llei, i que evita que l’interès públic esdevingui privilegi d’uns pocs. El poder mai pot ser dinàstic, sinó que s’ha de fonamentar sobre el principi democràtic i la voluntat popular.

Expressem la solidaritat amb els republicans espanyols i alhora demanem que aquests respectin i donin suport al procés català, que té com a fita el referèndum del 9N per decidir el futur polític del poble català.

Expressem el compromís i lleialtat amb la República catalana. La república dels ciutadans lliures, iguals i sobirans que compartim una terra, una història, una llengua i una cultura catalana. Som un sol poble dins una societat diversa i cosida per l’anhel d’un futur millor per a tothom, vingui d’on vingui, parli la llengua que parli.

Per aquests motius, el grup municipal de Junts per Sant Quirze proposa al ple els següents ACORDS:

PRIMER. Rebutgem la imposició del Regnat de Felip VI a la ciutadania, com a fórmula de pervivència d’una institució monàrquica caduca, retrògrada, prescindible i irresponsable constitucionalment.

SEGON. Exigim a totes les institucions de l’Estat i al nou Rei imposat, respecte a la democràcia, respecte al dret a decidir el futur polític del poble català, i a no utilitzar la llei ni la força per impedir la lliure expressió de la ciutadania a les urnes.

TERCER. Exigim el respecte de les institucions de l’Estat i de Felip VI a la consulta del 9N, així com l’acceptació i actuació conseqüent amb els seus resultats. Demanem que, en nom del principi democràtic i de respecte a la voluntat popular, l’expressió d’una eventual majoria en favor que Catalunya esdevingui un Estat independent, signifiqui l’acompliment efectiu del mandat democràtic i l’inici sense dilacions del procés
d’autodeterminació i constitució del nou Estat.

QUART. Expressem el suport a que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa, en la forma de República Catalana, que fruït d’un procés constitucional democràtic, permeti a la ciutadania catalana fundar un nou sistema jurídic i polític basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

L’energia nuclear està en declivi a tot el món, al 2013 la seva producció ha baixat fins al punt de què solament un 10,40% de l’electricitat mundial prové de l’energia nuclear. Països tant importants en quant a producció industrial com Alemanya, han decidit abandonar aquest tipus d’energia. A l’Estat Espanyol la davallada de producció elèctrica amb nuclears ha estat d’un 50% en els últims 20 anys, hem passat d’una producció del voltant del 40% al 20% de l’any 2013. L’any passat la producció eòlica va superar en una dècima la producció nuclear i s’estima que hauria pogut arribar a un 32% de la producció total si no haguessin rebut ordres de parar la producció en diferents moments de l’any per permetre entra a la red la producció nuclear. El conjunt de les renovables arriba fins a un 47% del total de l’electricitat (comptant la hidroelèctrica que varia molt d’any en any). A nivell de Catalunya a finals dels anys 80 un cop es va posar en funcionament Vandellòs II, la producció elèctrica era d’un 80% del total, en canvi l’any 2013 estava al voltant d’un 45%.

Des de l’any 1997 data en què es va liberalitzar el sector elèctric per part del PP, res impedeix construir noves C.N a l’Estat Espanyol, el sector l’any vinent acabarà de cobrar els 4.500 milions d’euros de la moratòria nuclear (van parar de construir i es van quedar a l’aire diversos projectes perquè s’havia sobredimensionat la demanda). El número de reactors en funcionament al món es actualment de 4347 del quals a l’Estat Espanyol d’ells 3 a Catalunya.

En quant al funcionament de les C.N catalanes són les que més incidències han tingut en els últims 7 anys, la qual cosa es desprèn de l’informe 2 de maig de 2013 fet per TLN- 100% renovables “L’Estat de les Centrals Nuclears a Catalunya” que es pot consultar al bloc de la “campanya 25 aniversari accident Vandellòs I”. 25vandellos.blogspot.com

Com sabem les competències sobre les nuclears són estatals, tot i que la Generalitat disposa de mesuradors de radioactivitat al voltant de les C.N. catalanes i protocol·làriament s’ha de coordinar amb la subdelegació del Govern en cas d’activar el PENTA (Pla d’emergència nuclear de la província de Tarragona). S’han fet també diferents acords per rebre informació amb el CSN (Consell de Seguretat Nuclear).

En totes aquestes dades de producció que hem donat, hem de tenir molt en compte que la generació elèctrica sigui de la font d’energia que sigui, va a parar a Red Elèctrica que es qui la distribueix. Tenint en compte que en els últims cinc anys L’Estat Espanyol ha exportat aprox. un 12% de la electricitat anual, la producció de les C.N. catalanes tant s’ha pogut consumir a Catalunya com al Marroc o Portugal que han estat importadors. Un altre mite al respecte és la compra d’electricitat a França que de vegades es vol visualitzar com una dependència del País veí. L’electricitat igual que l’aigua, les verdures etc. és un producte que es compra i ven a tot el mercat comunitari. França té 60 reactors i tot i que exporta electricitat a molts de Països de vegades fa rebaixes de promoció per treure els excedents , la qual cosa aprofiten els operadors de l’Estat Espanyol.

Finalment la mitjana d’edat en què tanquen les C.N a nivell mundial és de 27 anys (la majoria per motius de rendibilitat econòmica) a Catalunya Ascó I es va posar en funcionament al 1982 i té permís d’explotació fins el 2-10-2021 Ascó II es posa en funcionament al 1985 té permís vigent fins 2-10-2021 i Vandellòs II va arrencar al 1987 i té permís fins el 21-07-del 2020.

Necessitat d’un calendari de tancament.

Resumida la situació general i en particular la del mal funcionament de les C.N catalanes. Perquè es considera necessari un calendari de tancament?

L’accident de Fukushima al Japó i les conseqüències que ens arriben dia a dia gràcies als mitjans informatius, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de prescindir d’aquest tipus d’energia. Abans l’experiència d’altres accidents de l’industria nuclear com el de Txernòbil del 24 d’abril de 1986 en què ha quedat retratada la seguretat d’aquests tipus d’instal·lacions. A Catalunya també vam tenir el nostre Txernòbil particular amb l’accident de la C.N. Vandellòs I que aquest 2014 compleix 25 anys. L’informe del Consell de Seguretat Nuclear sobre l’accident va deixar clar que el circuit de refrigeració va estar a 2 graus d’explotar i vesar radioactivitat a l’exterior de la instal·lació.

En tot el que està plovent sobre l’energia nuclear, La Sociedad Nuclear Española fa la seva trobada anual a Reus aquest mes de setembre i el titular de les seves primeres declaracions és que demanen ampliar el seu funcionament a seixanta anys. Des del punt de vista empresarial s’entén que davant de la manca d’inversors en aquesta tecnologia l’única manera que tenen de sobreviure com a sector és doblant l’edat de mitjana de les
C.N. que s’han tancat arreu del món.

Des del punt de vista de qui elabora els informes per a que posteriorment el Govern de l’Estat autoritzi la pròrroga del seu permís provisional que és el CSN s’entén que com la majoria són tècnics del sector que han treballat en el mateix i que quan acabin el seu treball al CSN tornaran altra cop a treballar amb les mateixes empreses que ara estan fiscalitzant, també tindran una predisposició a donar-los el que demanin.

Des del punt de vista del Govern Espanyol ja han hagut segones files com el president d’ENRESA (Empresa Nacional de Residus radioactius) que han secundat aquesta petició.

Aquesta petició és una bogeria perquè no hi ha tecnologia al món que hagi permès funcionar una C.N més enllà dels 40 i pocs anys. Organismes Reguladors com el d’Estats Units on hi ha 100 reactors donen permisos de funcionament més amplis que el CSN però les exigències de funcionament i l’independència dels seus membres és molt més gran la qual cosa fa que la majoria de les C.N americanes decideixin tancar abans que afrontar les reformes per seguir funcionant.

Per tant la pregunta que ens hem de plantejar no és si les C.N. poden funcionar fins a 60 anys o més, la pregunta que ens hem de plantejar és “Que més ha de passar per a que el món decideixi abandonar definitivament aquest tipus d’energia?” Quantes persones més han de morir, quantes regions han de quedar arruïnades per les conseqüències d’un accident.

En el cas de Catalunya Ascó i Vandellòs ja han donat seriosos avisos sobre el seu mal funcionament (la pluja de partícules radioactives d’Ascó o l’episodi de corrosió al sistema de refrigeració de Vandellòs II com a incidències més recents).

La pregunta que ens hem de fer és fins quant haurem de suportar la ciutadania que aquest sector privatitzi els seus guanys i col·lectivitzi les seves despeses? Les infraestructures i el material per activar els plans d’emergència al voltant de les seves instal·lacions, la gestió dels residus radioactius, el seu fracàs alhora de preveure les necessitats de producció es a dir la moratòria que hem anat pagant religiosament a través del rebut de la llum tota la ciutadania.

És urgent fixà un calendari de tancament d’aquestes instal·lacions que no sobrepassi el seu permís d’explotació. Algú pot estar preocupat pels llocs de treball (les inversions de les C.N ja estan rentabilitzades). Tenim l’experiència del desmantellament de la C.N. Vandellòs I que va crear una dinàmica econòmica important a la zona durant el seu període de clausura durant prop de 10 anys, no diguem ja que el sector elèctric seguirà produint electricitat amb altres fonts d’energia i per descomptat si ho fa amb energies renovables els índex d’ocupació que creen són molt superiors. Tot plegat entre els anys d’explotació que els hi queden i les feines de condicionament i clausura hi ha feina pel sector per un mínim de 20 anys. Visitant l’antiga C.N. Vandellòs I et fan un repàs de totes les inversions amb un vídeo d’ENRESA que passen a tots els visitants. Diferents entitats compromeses amb el País i amb la seva gent amb motiu del 25 aniversari de l’accident a la C.N. Vandellòs I han promogut una campanya que farà pedagogia sobre la realitat de l’energia nuclear per tot el territori català i que tindrà com a acte central una concentració davant de la C.N Vandellòs I el proper 19 d’octubre de 2014 aniversari de l’accident, la ciutadania de Catalunya i també de l’Estat espanyol ha manifestat a través d’enquestes d’opinió i també en el passat amb manifestacions multitudinàries al carrer, el seu rebuig a l’energia nuclear, els polítics tenen que està a l’alçada de la gent a la que representen.

Per tant demanem que es debatin i passin a aprovació del Ple de la Corporació municipal les següents propostes:

1.- Demanar al Govern de la Generalitat que insti al Govern de l’Estat Espanyol a elaborar un calendari de tancament d’acord amb tots els sectors implicats per a totes les Centrals Nuclears de l’Estat.

2. Donar suport a la Campanya 25 anys accident Vandellòs I que demana aquest calendari de tancament.

Junts per Sant Quirze proposa penjar l’estelada a l’Ajuntament per festes i a l’entrada del poble demanera permanent.

Atès que l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès s’ha adherit a Municipis per la Independència i atès el caràcter inclusiu del procés per a la creació de l’estat propi que s’està duent a terme, representat a través de la senyera estelada. És evident que la bandera pròpia de Catalunya és la quadribarrada -símbol de llibertat, unitat i cohesió social-, però fins que no assolim la plena sobirania l’estelada reforça aquests valors amb la lluita per a aconseguir la llibertat.

Atesa la tasca de divulgació que està realitzant l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Quirze al nostre municipi, i per tal de recolzar la seva tasca des de les institucions públiques i donar recolzament i força al procés.

Atesa la importància de donar visibilitat al moviment a les festes locals (Festa Major) així com a la Diada Nacional (11 de setembre) i a la Diada dels Països Catalans (24 de juny).

Per tots aquests motius, el grup de Junts per Sant Quirze proposa al ple els següents acords:

Primer: Que fins que s’aconsegueixi la plena sobirania, a la façana de l’Ajuntament s’hi instal·li una bandera estelada el dia de Sant Joan, per la Festa Major i el Onze de Setembre.

Segon: Que a la rotonda de l’estació s’instal·li de manera permanent la senyera estelada, com a símbol d’unitat i reivindicació social i nacional.

Tercer: Que en motiu de les esmentades festes l’Ajuntament emplaci als ciutadans a guarnir balcons i finestres amb les banderes de Catalunya i de Sant Quirze del Vallès, en senyal de festa i reivindicació de la unitat de la nació, tal i com ho farà l’Ajuntament.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Junts per Sant Quirze proposa recolzar la vaga de fam que ha dut a terme Jaume Sastre a les Illes en defensa del català.

El procés d’alliberament nacional que s’està produint a Catalunya està intensificant les represàlies de l’estat espanyol contra la resta de territoris dels Països Catalans amb la voluntat de fer desaparèixer els signes d’identitat comuns. Aquesta ofensiva contra la cultura ha tingut episodis tan grotescos com contracientífics en la invenció d’un idioma, el LAPAO, per tal d’evitar anomenar català la llengua que des de fa segles es parla a les comarques de ponent. Una mostra clara també n’és el saqueig i la destrucció, per part del Partit Popular, de la televisió pública valenciana i la desaparició progressiva de l’ensenyament en valencià, que deixa desenes de milers de famílies sense poder estudiar, al sud del riu Sènia, en la seva llengua.

A les Illes Balears el govern del Partit Popular, després de veure com fracassaven els seus cars i reiterats intents que els pares escolaritzessin els nens en castellà, va aprovar el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que, rere la proclama de pretendre establir un sistema educatiu trilingüe, pretén, un cop més, relegar el català als àmbits de l’antropologia i al progressiu desús quotidià.

La resposta de la societat mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera no pot haver estat més contundent, donant suport majoritàriament a una vaga indefinida convocada per l’Assemblea de Docents que ha mostrat els mestres, pares i alumnes de les illes Balears i Pitiüses lluitant colze a colze contra els atacs espanyolistes del PP. Dues mostres de la contundent resposta dels illencs n’és la manifestació més gran de la història de les Illes, amb més de 100.000 persones sortint als carrers per defensar l’ensenyament en català i el càstig a les urnes, on el PP ha passat de 194.000 vots a 74.000 a les darreres eleccions celebrades.

Tanmateix, en la seva obsessió malaltissa, el govern de José Ramon Bauzá es tanca en banda a la realitat i descarta fins i tot parlar amb els representants de la societat civil illenca per solucionar el tema.

Des de dia 8 de maig de 2014, Jaume Sastre, professor de secundària i membre de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, està duent a terme una vaga de fam en defensa de l’educació i per demanar al president de les Illes Balears que obri un procés de negociació amb l’objectiu de solucionar el conflicte educatiu en què estem immersos des de fa molts mesos a les Illes Balears.

La demanda concreta és que el president Bauzá s’avingui a parlar, sense que fins ara s’hagi tingut en consideració.

El lloc triat pel desenvolupament d’aquesta iniciativa ha estat Sa Casa Llarga situada a Can Gazà, una finca al costat de l’hospital de Son Espases. Aquesta Fundació és coneguda per la lluita envers l’exclusió social de persones que presenten diferents tipus de necessitats importants tant econòmiques, com d’habitatge o higienicosanitàries.

Aquesta mesura de protesta tan valenta està presa per tal de defensar l’educació i, en concret, per tal de reivindicar els 10 punts pels quals l’Assemblea de Docents de les Illes Balears iniciava una vaga indefinida el passat mes de setembre. Aquests punts són:

1. Suspensió de tots els expedients sancionadors que s’iniciïn amb clara intenció repressiva prèviament i durant la vaga.

2. Retirada del Decret del TIL.

3. Retirada del projecte del decret de Convivència i de la Llei de Símbols.

4. Beques de transport i de menjador efectives i convocades en el temps i la forma adient. Dotació suficient i eficient perquè es pugui dur un bon pla de reutilització de llibres.

5. Recuperació de les plantilles, del professorat d’Atenció a la Diversitat i de les ràtios anteriors a les retallades.

6. Substitucions immediates de les baixes.

7. Baixes 100% remunerades.

8. Contractació d’interins durant els mesos de juliol i agost.

9. Recuperació dels complements i reconeixement de nous sexennis des de l’1 de juny de 2012 i acompliment de l’acord salarial de 2008 per l’escola concertada.

10. Petició a la Conselleria d’Educació que insti al Govern a retirar la LOMQE.

La llengua de les Illes Balears i Pitiüses és la mateixa llengua que parlem els catalans. Els intents reiterats de l’Estat Espanyol per reduir-la a l’àmbit folklòric —amb governs ara d’un color, adés d’un altre— s’emmarca dintre una estratègia de l’assimilació cultural i la dissolució de tots els pobles de l’Estat en l’Espanya.

Per aquests motius, el ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès acorda:

PRIMER. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès dóna suport a la vaga de fam per l’educació digna, de qualitat i en català que ha portat a terme Jaume Sastre a Sa Casa Llarga de Palma des del dia 8 de maig de 2014.

SEGON. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès insta el President del Govern Balear, José Ramón Bauzá Díaz, a negociar els deu punts abans esmentats amb els representants del món educatiu adients, per tal d’acabar amb les tensions que es viuen tant dins el món educatiu com a la societat en general.

TERCER- Adreçar aquestes resolucions al senyor Jaume Sastre, al president de les Illes Balears José Ramon Bauzá, a l’Assemblea de Docents de les Illes, i a tots els grups parlamentaris que formen part del Parlament de les Illes Balears.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze