Junts per Sant Qurize va defensar aferrissadament la consulta defensant la democràcia i la sobirania del poble català
Molt bona tarda i benvinguts a tothom, és tot un orgull, tot un plaer, molta emoció, un dia com avui que el nostre grup pugui també defensar el seu posicionament i és per tant que la nostra exposició mirarà de ser certa, clara i breu per donar la major solemnitat que es mereix aquest Ple extraordinari.
Primer de tot, ens agradaria diferenciar el que estem tractant avui aquí, avui estem parlant d’una consulta, estem parlant de democràcia, no estem parlant de defensar cap opció concreta, molta gent de Junts per Sant Quirze és independentista des de fa molts i molts anys, però avui això no toca. Parlarem de democràcia i ho centrarem en dos pilars: un en parlar de democràcia en si mateix i l’altre en parlar de sobirania.
El que estem defensant és una consulta, estem defensant la democràcia. Catalunya està vivint una autèntica revolució, estem patint una mobilització sense precedents, que no té precedents ni a Catalunya, ni actualment arreu del sud d’Europa, tot això des de les consultes d’Arenys, a la consulta que van fer també posteriorment aquí a Sant Quirze, a la Via Catalana, a les manifestacions d’aquest any a Barcelona o a l’any 2012.
És la ciutadania organitzada, que es mobilitza i es pot parlar de revolució, revolució perquè la ciutadania vol canvi, perquè volem canvi, perquè el moviment neix de la base, no va de dalt a baix, sinó que va de baix a dalt, que hem de seguir empenyent, la lluita serà llarga i avui és una etapa més.
Parlem de democràcia i estem parlant també d’esforç. Esforç, esforç de tota la gent, també de Sant Quirze, de la gent passant, començant des de l’ANC o passant per la gent de “Súmate” que va fer un acte a Les Fonts també, molt i molt important, la gent de l’ANC picant pedra, recollint em penso, -ja em corregireu després sinó-, més de 3.500 signatures, doblant la mitjana catalana, defensant això que avui estem fent aquí, per tant l’esforç de la ciutadania, sense el vostre esforç això avui no seria possible.
La ciutadania de Catalunya, estem parlant de democràcia, però és que a més a més, la ciutadania és demòcrata. Avui sortia una nova enquesta, un nou estudi, que deia que el 80% de la població de Catalunya defensa la consulta i un 88% n’acceptaria el resultat. Per tant, estem parlant d’un clar clam popular a favor de la democràcia.
Parlant de democràcia, alguns ens preguntem: com és que hem arribat fins aquí? Com és que passa això? Ara es parla de la sentència del Tribunal Constitucional, tothom una mica mirem d’entendre, com és que està passant això avui a casa nostra.
A mi m’agradaria fer una mica un resum, perquè clar, els que venim del món independentista, la repressió de l’Estat i les ofensives de l’Estat les coneixem des de fa molts anys, bé citarem alguns exemples. Als anys 80: s’aprova la LOAPA, una Llei recentralitzadora, brutal, que va impulsar la majoria del Partit socialista obrer espanyol de l’època.
Als anys 90, l’Estat Espanyol es va seguir esplaiant amb la seva actitud repressiva, com és practicant terrorisme d’estat amb els GAL, com és l’operació Garzón que vam viure els catalans en pròpia pell a l’any 92, entrant a mitjans com el diari Avui o el setmanari El Temps, agafant la gent i torturant-los per tenir un jocs olímpics el més “plàcids” possibles.
Però després va venir, als anys 2000 el govern, que tots coneixerem i recordarem molt bé, que és el govern d’Aznar i amb la seva posterior majoria absoluta, ministres com: Mayor Oreja, etc. Que van esplaiar-se, la dreta espanyola més dura al capdavant de les institucions. I llavors la ciutadania protestava a la seva manera, però sens dubte no com la mobilització de revolució que estem vivint avui aquí.
Alguns ens parlen de que tot això passa perquè hi ha hagut crisi econòmica, és clar i és evident que això juntament amb la sentència del Tribunal Constitucional, provoca, ens provoca i és el llumí que fa encendre, doncs aquesta revolució.
Això va associat amb una crisi econòmica, però altres estats, que també estan patint una crisi econòmica molt intensa, no estan patint aquesta revolució que viu Catalunya i això és perquè l’Estat, la crisi econòmica ha fet mostrar totes aquelles vergonyes que té l’Estat Espanyol.
L’Estat Espanyol que té un president constitucional que havia militat i pagat quotes al Partit Popular, això no deu passar en cap altre lloc del món, aquell que arbitra que sigui tant clarament d’un partit. A l’Estat Espanyol que el partit de govern, encara a dia d’avui, ha gestionat l’obra pública en negre, amb sobres i que només té detingut el seu tresorer. O el cas dels EROS a Andalusia, és a dir, això no afectat tant sols a un partit concret, sinó que afecta a tot el sistema de govern d’un estat, també casa nostra, és a dir quan parlem dels Pujol i quan parlem del clan Pujol o dels Millet, és estructura d’Estat Espanyol també, és a dir, estem, nosaltres també tenim, no és que siguem ni millors ni pitjors, és que vivim sota el mateix sistema i per tant, doncs, també hem tingut a casa nostra adjudicacions d’obra pública i de sobre sous en negre.
Frau fiscal a grans fortunes, frau fiscal de les principals empreses de l’IBEX 35, no ho diem nosaltres, ho diuen els mateixos inspectors d’Hisenda, que diuen que el frau en aquest país, els principals defraudadors són les grans empreses i les grans fortunes; per no parlar del rescat bancari, de la vergonya del rescat bancari, d’una banda destinant, injectant milers de milions públics a la banca, mentre per l’altra es desnonava a ciutadans que tant sols volien el dret a viure; o crisi o fets més petits, si vostès volen, o més recents, com és que l’Estat Espanyol, que recordem que Catalunya gasta 15 milions en política exterior i l’Estat Espanyol en tota la seva força diplomàtica en gasta més de 1.200 milions d’euros, és a dir per aquells que critiquen que nosaltres malgastem 15 en vers 1.200 en política exterior.
La política exterior, aquests 1.200 milions d’euros, que paguem entre tots, va servir fa poc per prohibir el llibre “Victus” en un estat tant lliberal com Holanda, que deurien, pobre gent, “al·lucinar”, si em permeten el terme col·loquial, o les amenaces que hem rebut recentment de l’Estat, amenaçar-nos amb suprimir l’autonomia si nosaltres decidíem el nostre camí.
Tots aquests antecedents que hem viscut ara recentment, són antecedents que com vostès poden veure no, no… Han fet, doncs, no s’adscriuen massa al terme de democràcia i han fet, al nostre entendre, que la ciutadania s’organitzi, que la ciutadania es mobilitzi i que la ciutadania vulgui un canvi.
Parlant de democràcia, en agradaria finalment parlar de sobirania. Els catalans i les catalanes no volem ser súbdits de ningú. El nostre poble té més de mil anys d’història, d’aquests mil en fa 300 que estem sotmesos als Borbons i la cosa encara dura.
Que volem una relació d’igual a igual, és a dir, el que decidim nosaltres, ho votarem nosaltres i serem nosaltres mateixos i per tant, parlant de democràcia i parlant de sobirania, és per això que amb tota la força dels nostres vots, votarem favorablement en aquest punt.
I parlat i dit això, els hi he dit al principi, que nosaltres no faríem un posicionament concret, amb un posicionament que tindrà després el 9 de novembre amb si sí, amb si no, o amb no, sinó que venim aquí a parlar de democràcia i de sobirania.
Però sí que dit això, i aprofitant que avui hi ha molta gent de l’ANC, també els emplaçaria, entre tots els partidaris del sí-sí, ara faig un petit parèntesi, a seguir treballant per explicar molt bé el sí-sí, perquè el que ens està passant, jo tinc les meves preocupacions quan vaig a dormir a la nit, i una d’elles penso, estem destinant masses esforços en convèncer a la gent que hem d’anar a votar, en què hem de ser demòcrates, estem treballant també per la gent del no, mentre la gent del no, no està treballant per la consulta, sinó que està treballant per un posicionament clar i concret, que és que tot això no passi, ens hem d’organitzar.
Tenim encara, segons les enquestes, un 50% de gent que vota sí-sí, un 20% de gent que vota no, un 10 que vota sí-no, hi ha encara molta gent indecisa, aquests indecisos els hi hem explicat com serà la Catalunya que volem i després de quan s’acabi aquest ple, ens hem d’oblidar ja de la consulta i hem d’anar a treballar per defensar que cada partit, no tant sols els partidaris del sí-sí, com és el nostre cas, sinó que cada partit internament, alguns ho han de reflexionar més que altres, doncs pensin quin posicionament defensen i que tothom defensi el posicionament concret, perquè Catalunya acabi sent tot un exemple.
I finalment acabant, com bé saben la secció d’ERC de Sant Quirze del Vallès cada any assisteix i organitza cotxes per assistir a l’homenatge del president Companys i penso que avui és un bon dia per citar-lo i acabar amb això, amb el president Companys que ens deia: “que totes les causes justes del món tenen els seus defensors i en canvi Catalunya només esn té a nosaltres.”
I és per tot això que votarem afirmativament.
Àlex Brossa
Regidor de Junts per Sant Qurize
