Fa uns dies, els vuit càrrecs electes de JUNTS per SANT QUIRZE-ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA , van signar i van fer públic un compromís amb ells mateixos, amb el seu grup polític i, el més important de tot, amb el poble.
Elles i ells, veïns de Sant Quirze, com qualsevol de les vint mil persones que formem aquesta comunitat humana, tenen les seves inquietuds. Una d’aquestes inquietuds que formen el seu caràcter personal, els ha comportat assumir una gran responsabilitat : ser representants, democràticament escollits, de tots i totes nosaltres. Entre les demandes que els hi podem fer arribar, n’hi ha una que hauríem de qualificar de radicalment bàsica : que el seu comportament sigui honest i respongui lleialment a la confiança que tot el veïnat – al marge de sí els ha votat – els hi té dipositada.
Molts i moltes de vosaltres podreu dir-me, “ si compleixen la llei, el seu comportament ja serà honest”. Aquest criteri, tant de moda avui en dia per altres qüestions, de “ el mínim que es pot demanar d’un representant públic és que compleixi la llei “, és ben poc exacte, o si més no ben poc exigent amb el que ha de ser un representant ciutadà. Sóc dels que penso que l’únic que s’ha d’exigir sempre a un càrrec públic és que sigui honest amb ell mateix, amb els seus companys de grup polític i sobretot, com us deia abans, amb els homes i dones als que representa.
Podríem posar un munt de situacions i casuística on un representant ha de posar la seva consciència, o sigui la seva honestedat, per davant de la llei. La normativa diu, per exemple, que un alcalde o alcaldessa ha de respondre amb agilitat i eficiència a qualsevol requeriment d’auxili judicial per tal que l’execució del mandat obtingui la màxima celeritat…Que ha de fer doncs un representant públic quan aquesta demanda fa referència a fer possible el desnonament d’una família del seu habitatge ? Doncs al meu parer s’ha d’imposar la honestedat inherent al seu càrrec. Ja m’enteneu oi?.
Volia però, amb aquesta reflexió personal dels mínims exigibles a un representant popular, explicar-vos que les meves companyes i companys de JpSQ-ERC han posat negre sobre blanc aquest seu compromís. Ho han fet amb la signatura d’un codi ètic, redactat per l’ocasió per la pròpia Assemblea dels que formem aquesta gran aventura d’organització política veïnal. Un compromís exigent, molt exigent, que crec que hem de destacar per damunt de qualsevol altre tipus de document similar.
No vull aprofundir en un anàlisi detallat. Crec que la lectura del codi en forma de decàleg és la millor forma de comprovar-ho. Però vull deixar constància que el document està confeccionat a partir del que hom entendria que ha d’incloure per acomplir la seva funció, així com també d’episodis i experiències domèstiques, més o menys recents, reprovables.
En definitiva un exemple de com afrontar, de com dir-hi la nostra, de com comprometre’ns com a representants populars del veïnat quirzetenc en uns temps on l’activitat pública és motiu de malfiança. Val la pena dedicar-hi cinc minuts i prendre’n nota. Els compromisos són per complir-los, però també per reclamar-los. Jo em refio dels que l’han assumit.
Josep Coll
President de la Secció local d’ERC.
Clicant l’enllaç podreu consultar el codi ètic de la formació:
http://www.juntspersantquirze.cat/wp/2015/12/30/els-carrecs-electes-de-junts-signen-el-codi-etic/
