Recordo de petit, com si fos ara, tres punts estratègics en el nostre entramat urbà. Eren les ubicacions, que el veïnat gaudia en el poble, per poder beure aigua en ple carrer. Les fonts, que en determinats moments d’assedegament sobrevingut esdevenien un bé de Déu, les trobàvem a les cantonades de Pau Casals- Santiago Rusiñol ( Av. Jose Antonio-General Aranda d’aquella època), una altra a la cantonada amb carrer Nou i finalment una a la Plaça Catalunya. Òbviament, al marge d’aquestes d’aigua de xarxa, trobàvem les fonts naturals.
La desaparició de les fonts públiques d’aigua potable, fa ja uns anys, va ser una mala notícia per la comoditat necessària de veïnes i veïns a l’espai públic. En els darrers anys s’han anat instal·lant de noves, però eren, encara, clarament insuficients. Són d’aquells serveis i equipaments que, amb generositat d’oferta, han de ser presents a les nostres places i carrers. Com ho són l’enllumenat públic o els bancs per seure.
També ho van valorar així un bon nombre de veïnes i veïns del poble. Així doncs, en els darrers pressupostos participatius, va resultar guanyadora una de les propostes que demanava ampliar el nombre de fonts públiques d’aigua potable. L’Ajuntament ha iniciat el desenvolupament de la proposta i ha comprat deu fonts més, que es repartiran pels espais del poble on es requereixen.
Molt sovint, actuacions que en principi es poden interpretar com menors, es converteixen, pel seu caràcter simbòlic i voluntat de recuperar un cert sentit comú col·lectiu, en encerts que ens ajuden a veure (amb “v”) un espai públic més atractiu i amable.
Josep Coll
