Monthly Archives: May 2021

Crec, sincerament, malgrat pugui semblar un simple joc semàntic, que la barreja de dues actituds – a primer cop d’ull insolubles entre sí – és la solució al problema que tenim. Sant Quirze viu, com molts pobles i ciutats, els efectes nefastos de la pandèmia.

Un d’aquests efectes és la desubicació, la pèrdua de referents anímics  i la dificultat en l’esbarjo de les joves del nostre poble. En algunes ocasions, aquesta situació deriva en comportaments molestos,  fins i tot violents,  que afecta al conjunt dels veïns i veïnes.

El dimecres passat, en una trobada veïnal organitzada per l’Ajuntament, la Policia local i els Mossos van fer un ampli repàs de la situació del nostre poble pel que fa aquesta problemàtica. Són conscients, i van intentar-ho de transmetre, que la situació esdevé difícil i complicada atès el nivell de pressió en que viu el jovent. Però alhora, es van mostrar convençuts que la seva tasca, ferma i constant enfront actituds incíviques i intolerants d’alguns joves, està donant els fruïts esperats.

D’altra banda, l’Elisabeth Oliveras en la seva condició d’Alcaldessa va fer un llarg repàs de les mesures i accions que s’han posat en marxa per part de l’ajuntament. Des dels educadors de carrer, organització d’activitats específiques per adolescents i joves, xerrades de civisme, cicles d’acompanyament a famílies, trobades informatives i de coordinació amb veïns afectats i entitats veïnals, etc.

Un acte que, en resum, va ser una positiva posada en comú per constatar tres coses : que estem davant un problema que no entén de  solucions màgiques, que cal combinar accions d’ordre públic però també d’impuls cívic-educatiu i, finalment,  que ens cal fermesa i paciència.

Josep Coll

Pràcticament cada divendres, dino amb un amic – i company- que ve a ser la memòria viva de l’handbol del poble. Un home que s’estima aquest esport, que sent els colors de la samarreta local perquè l’ha vestit de jugador i entrenador. Un paio, que va dedicar mesos i mesos en recopilar dades, dates, noms i resultats per fer possible un llibre sobre la història del club. En el llibre, es fixa una part de l’origen de l’handbol batejat amb el  nom dels “7 machos”.

Fa ja tres o quatre anys que els dinars de divendres tenen, molt sovint, unes protagonistes que comparteixen estimació i afició pel mateix esport. Unes dones que han aconseguit, amb l’acumulació continuada d’esforç i convicció, una gesta històrica per l’Handbol Sant Quirze : situar a l’equip femení a la Divisió d’Honor estatal.

Diu en Mecanu, que veure jugar aquestes dones esdevé una experiència esportiva summament gratificant. Primer perquè fan el joc més fàcil i això comporta una certa comunió entre jugadores i públic i, tanmateix, recorda una manera de jugar que semblava s’havia perdut. Segon, pel respecte que s’intueix durant els partits, tant en l’actitud vers l’equip contrari i l’arbitratge ,  com en la pulcritud i noblesa en les accions de joc. M’ho explica, i vull puntualitzar-ho especialment, en un to reflexiu i honest,  que no deixa cap marge de sospita sobre aquesta espècie de condescendència heteropatriarcal que envolta, actualment, certes referències a l’esport femení.

Crec que, aquest diumenge, hem assistit a dues fites històriques. Una d’esportiva, que és col·locar el nom del club – i del poble – al capdamunt de l’univers de l’handbol. Una altra, tant o més important :  deixar molt i molt enrere – com sí del paleohandbol es tractés – el “missatge mític precognitiu” que representa conceptualment el nom de “7 machos”. Uns èxits, aquests, que requereixen tenir el que sempre ha demandat jugar bé a handbol :  bon braç, fi canell, bascular bé, tapar porteria, “pit fort” en defensa, etc. Però que també exigeix, una forma especial de sentir i viure l’esport, amb una autèntica vocació per donar-li un sentit de normalitat, d’oferir una sensibilitat autèntica de gènere amb els valors inherents.

Per molts anys i moltes gràcies, valentes !!!!

Josep Coll

L’ofici de ferrar cavalleries, fa molts anys, va deixar de ser una activitat de visibilitat en els pobles de Catalunya. Ara es limita a una esfera privada, per encàrrec. La dita popular que dóna entrada al present article pretén, fent gala de la concentració de missatge típica del refranyer popular, escampar la idea que hom ha d’adreçar el seu esforç en les tasques que entén i domina.

En un altre ordre de coses, i de més importància pel que ens ocupa, ens diu que el que sí tenim present i consolidat a Sant Quirze és una potent xarxa d’entitats, diversificada en àmbits socials, culturals, esportius, de joventut o gent gran. Una gran xarxa que, per no entrar en reiteracions, em limitaré a qualificar d’imprescindible pel dinamisme i vitalitat del nostre poble.

Com sabem, una entitat ( de l’àmbit que sigui) neix –  i creix – a partir de dos components bàsics : la inquietud del seus membres per una determinada activitat o causa i, tanmateix, per la voluntat de dedicar-se a la promoció o defensa d’aquestes. En resum, una tasca encomia ble, mai prou reconeguda i, generalment, amb  caràcter desinteressat i d’altruisme militant.

Aquest teixit associatiu ha de tenir necessariament i de forma inexcusable,  el suport de l’administració. Els ajuntaments, amb més o menys quantia i intensitat – tenint en compte condicionants, com el pressupostari – exerceixen una aliança amb les entitats en forma d’ajuts econòmics (subvencions). Aquest recolzament, amb recursos públics, cal que estigui fiscalitzat i justificat amb les garanties que reclama el seu propi origen. És precisament en aquesta obligada, però a voltes feixuga,  tasca administrativa on les entitats tenen dret a fer-se seva la dita del ferrer.

Per tal que les entitats del poble continuïn destinant tot el seu ingent esforç i dedicació als seus objectius fundacionals, la Regidoria de participació ha ofert al teixit associatiu un nou servei en forma d’assessoria i acompanyament en unes jornades de formació que s’han desenvolupat el passat mes de març. Com justificar, de forma senzilla  però alhora estricte,  les activitats, serveis i despeses on s’ha destinat la subvenció municipal.

Em consta que, com calia imaginar, la iniciativa de la regidoria ha estat rebuda amb una resposta participativa de moltes entitats locals. Una bona forma de facilitar a les entitats el mateix que reclamava el bon ferrer : poder estar pel seu afer.

Josep Coll.