L’ofici de ferrar cavalleries, fa molts anys, va deixar de ser una activitat de visibilitat en els pobles de Catalunya. Ara es limita a una esfera privada, per encàrrec. La dita popular que dóna entrada al present article pretén, fent gala de la concentració de missatge típica del refranyer popular, escampar la idea que hom ha d’adreçar el seu esforç en les tasques que entén i domina.
En un altre ordre de coses, i de més importància pel que ens ocupa, ens diu que el que sí tenim present i consolidat a Sant Quirze és una potent xarxa d’entitats, diversificada en àmbits socials, culturals, esportius, de joventut o gent gran. Una gran xarxa que, per no entrar en reiteracions, em limitaré a qualificar d’imprescindible pel dinamisme i vitalitat del nostre poble.
Com sabem, una entitat ( de l’àmbit que sigui) neix – i creix – a partir de dos components bàsics : la inquietud del seus membres per una determinada activitat o causa i, tanmateix, per la voluntat de dedicar-se a la promoció o defensa d’aquestes. En resum, una tasca encomia ble, mai prou reconeguda i, generalment, amb caràcter desinteressat i d’altruisme militant.
Aquest teixit associatiu ha de tenir necessariament i de forma inexcusable, el suport de l’administració. Els ajuntaments, amb més o menys quantia i intensitat – tenint en compte condicionants, com el pressupostari – exerceixen una aliança amb les entitats en forma d’ajuts econòmics (subvencions). Aquest recolzament, amb recursos públics, cal que estigui fiscalitzat i justificat amb les garanties que reclama el seu propi origen. És precisament en aquesta obligada, però a voltes feixuga, tasca administrativa on les entitats tenen dret a fer-se seva la dita del ferrer.
Per tal que les entitats del poble continuïn destinant tot el seu ingent esforç i dedicació als seus objectius fundacionals, la Regidoria de participació ha ofert al teixit associatiu un nou servei en forma d’assessoria i acompanyament en unes jornades de formació que s’han desenvolupat el passat mes de març. Com justificar, de forma senzilla però alhora estricte, les activitats, serveis i despeses on s’ha destinat la subvenció municipal.
Em consta que, com calia imaginar, la iniciativa de la regidoria ha estat rebuda amb una resposta participativa de moltes entitats locals. Una bona forma de facilitar a les entitats el mateix que reclamava el bon ferrer : poder estar pel seu afer.
Josep Coll.
