Preparar una Festa Major d’un poble, de dimensions i característiques com Sant Quirze, mai ha estat fàcil. Per diversos motius. Crec, per exemple, que aspectes com la limitació pressupostària inherent a la nostra capacitat, la gegantina mobilització de personal disponible per preparar infraestructures i espais o el necessari – i alhora complicat – exercici d’imaginació per fer un calendari d’actes variat i al gust de força gent, esdevenen dificultats afegides a l’hora d’organitzar la nostra Festa. A títol il·lustratiu, recordo una anècdota pretèrita dels anys vuitanta del segle passat. En una reunió entre la Comissió de Festes d’aleshores, que integrava el propi Ajuntament i voluntaris del poble entre els que recordo als incombustibles Llorenç Esteve o en Franc de Poble Sec, i el Grup de Joves del poble per parlar de la Festa Major d’aquell Sant Quirze, l’Octavi (ACS) va fer un divertit però eloqüent comentari. “Sí ve en Bosé perquè ve en Bosé, si ve en Serrat perquè ve en Serrat. Mai plou a gust de tothom, però tampoc es canta a gust de tothom”.
Ara, aquest any, tenim a les portes d’encetar la primera Festa Major emmarcada en un fet que ha representat – i representarà – un canvi sobtat i radical en l’organització dels esdeveniments lúdics i festius de la nostra societat. Compatibilitzar la salut col·lectiva amb la celebració de les festes populars reclama, amb tota la seva crueltat conceptual però també de forma indispensable, la intervenció exigent i responsable de les administracions. Això, com sabem totes, condiciona clarament paràmetres i mesures que es contradiuen amb la pròpia idea que tots tenim del que era, fins fa un any i mig, una festa popular. Els aforaments limitats, les distàncies mínimes, les prohibicions de ballar… són del tot necessàries, malgrat siguin antagòniques amb la nostra ancestral experiència festiva. En definitiva, planyo més que mai a les persones que tenen la responsabilitat d’organitzar aquest tipus d’actes festius.
Així doncs, puc donar fe de la multitud de tasques , reunions, debats i valoracions que, enguany, la Festa Major ha comportat. Tant dels càrrecs públics de l’equip de govern municipal com de l’ampli col.-lectiiu professional i tècnic del nostre Ajuntament, en l’objectiu d’assolir la quadratura del cercle que representa la seva organització. Fa mesos que es treballa, amb un horitzó atzarós , en la programació i la seva pròpia viabilitat. De ben segur, l’opció més fàcil i còmoda hagués estat la que han pres d’altres municipis veïns: suspendre la Festa o fer-la de baix perfil. Efectivament, altres ajuntaments del nostre propi entorn, més grans i amb més potencial econòmic i estructural, han decidit a darrera hora suspendre els grans actes festius. Pel contrari, el nostre Ajuntament ha apostat per intentar rescatar el dret – subjectiu si voleu – a gaudir de la nostra Festa amb la indefugible obligació afegida de garantir la salut de totes i tots.
Però aquest repte pandèmic afegit i les seves conseqüències organitzatives en el moment de fer les insalvables previsions d’aforament mitjançant les reserves anticipades, ha generat un cert malestar entre els veïns i veïnes que patien les limitacions que la situació comporta. Les “entrades” de reserva, per algunes actuacions i actes, s’han vist esgotades en hores. Això és bona senyal i vol dir que necessitem i volem esbargir-nos d’aquest llarg període de malson pandèmic, però també que el veïnat es refia de la capacitat i bon fer de l’administració en la vetlla de la seguretat sanitària.
Tot i així, gràcies a la bona i curosa tasca a la que feia referència abans i que cal reiterar per ser rigorosos amb la realitat, les regidories directament implicades –amb l’Alcaldia al capdavant – i el personal adscrit a aquestes, han pogut reconduir la majoria d’aquestes incidències. Amb esforç i resolució àgil s’han doblat o triplicat l’oferta en representacions, actes o funcions d’espectacles. S’ha ampliat, amb un major treball dels equips de logística, els espais on hi hauran actes per tal d’augmentar l’aforament. Les entitats associatives, esportives i culturals – aquelles protagonistes a l’ombra de l’èxit de la Festa Major – s’han posat a disposició del poble per arribar a tota la demanda lúdica i festiva. En resum, l’esforç ingent d’un munt de dones i homes que han volgut donar la cara per fer possibles aquests dies de celebració a Sant Quirze. Un reconeixement i un profund agraïment per totes elles.
Finalment voldria fer una reflexió en veu alta. En la vida municipal en general, però fins i tot amb més raó en la seva vessant política, hi ha moments per a tot. Pel consens i per la dissidència, pel reconeixement i per la crítica aferrissada. Ara bé, hi ha moments en que l’única opció és la “LLEIALTAT”. Aquests són episodis que estan marcats per un cert clima de poble, que convida a no fer aprofitament de circumstàncies excepcionals o que fugen del control estrictament municipal. Evidentment, el disseny i organització d’una Festa Major no es troba entre aquests supòsits. Per entendre’ns, un desastre de Festa Major preparada per part d’un equip de govern municipal ( en període i circumstàncies normals) és perfectament criticable per part de l’oposició política, i pot ser per aquesta munició legitima per denunciar l’acció de govern.
Però aquesta Festa Major, com tots sabem, es produeix, la celebrem, en unes circumstàncies excepcionals. Ja he intentat, amb prou extensió, explicar el difícil equilibri entre l’esperada festa i les limitacions pandèmiques a les que estem exposats. Qualsevol intent, com el que es va produir fa unes hores en versió “facebookiana” per part d’una regidora de l’oposició d’intentar treure redit polític de les evidents limitacions a les que ens enfrontem , esdevé del tot intolerable i pornogràfic. Primer, perquè és una falta de respecte a la feina de mesos de moltes i molts treballadors públics abocats a fer possible una Festa Major digne i de qualitat, malgrat el compromís i responsabilitat – fins i tot personal – que això representa per elles i ells. Segon, perquè es jugar amb els sentiments i il·lusions de moltes veïnes i veïnes, en un escenari d’excepcionalitat, que fa de difícil encaix una activitat festiva massiva i prou àmplia. Tercer, perquè es obviar intencionadament – en benefici propi i de curt termini – que la màxima prioritat de totes les administracions públiques continua essent la lluita contra la pandèmia.
Per acabar, transmetre a totes i tots els que tingueu a bé haver-me llegit, una frase que hem escoltat i dit molt en el darrer any i mig. “ Mai hauria imaginat que…” hagués d’afegir un desig de lleialtat quan us digués BONA FESTA MAJOR.
Josep Coll i Aceña
Regidor del Grup municipal de JUNTS per SANT QUIRZE-ERC.
