En el moment d’escriure aquesta columna, estem en vigílies del ple d’ordenances fiscals per l’any 2022. La proposta de l’equip de govern ha estat treballada i debatuda amb el conjunt de grups municipals de l’Ajuntament. Tenen com objectiu genèric i prioritari, que l’escenari fiscal municipal per l’any vinent esdevingui un instrument d’impuls del futur post pandèmic que s’albira.
Aquesta voluntat l’hem fonamentat amb dos criteris genèrics que han tingut la seva traducció efectiva a les Ordenances. El primer és la decisió de no apujar cap impost ni taxa per al 2022.
El segon, continuar regulant el règim impositiu local per avançar en la recuperació econòmica mitjançant mesures de bonificació. Mesures que complementin I donin continuïtat al munt de mesures actives d’ajuts i subvencions que hem posat en pràctica durant els darrers anys.
Per posar dos exemples que il·lustrin aquesta voluntat. Hauria estat del tot contradictori i lesiu pels seus interessos de la ciutadania. Es a dir, haver donat suport als restauradors locals amb una nova ordenació de les distàncies en les seves terrasses, sí ara els cobrem aquesta ampliació de la que poden continuar gaudint. O bé seria incoherent haver fet ajuts al lloguer durant tota la crisi del Covid, per ara pujar a les famílies la taxa d’escombraries.
Per resumir, la majoria de les Ordenances Fiscals, en concret 26 de 32 són bàsicament regulatòries i representen un 6% dels ingressos municipals. Només 6 de 32, l’IBI, l’IVTM, l’IAE, la Plusvàlua, l’ICIO i Residus representen el 94%, juntament amb les transferències d’altres administracions, i per consegüent suposen els grans pilars dels ingressos de l’Ajuntament, les quals enguany no només congelem sinó que afegim bonificacions al respecte.
