Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol
Estimades,
En aquest any que sembla comencem a retrobar-nos amb certa normalitat, tenim ben present a totes les persones que estan patint les conseqüències de la pandemia, les que esteu passant dificultats de salut, problemes de feina, que patiu angoixa davant la incertesa econòmica, que us sentiu soles; a totes una forta abraçada d’aquelles que toquen l’ànima. Tot el suport a les companyes i famílies que seguiu patint la repressió, a totes les exiliades, preses polítiques indultades.
Amb la certesa, que només juntes podrem fer del nostre poble un espai on totes en hi sentim segures, lliures i acollides. Bon Nadal!
