Fa gairebé dos anys que a Sant Quirze, com arreu del món, estem immersos en la dolorosa dinàmica de la pandèmia i el seus efectes. Moltes de nosaltres, amb la perspectiva del temps, fem el lamentable exercici que significa el recompte dels nostres cercles familiars i d’amics, per constatar canvis luctuosos o bé les petjades que la Covid hi ha deixat.
Aquest anàlisi de la situació actual, també ens permet contemplar– en una barreja d’orgull, neguit i admiració – la persistència de molts i moltes de les nostres veïnes en mantenir-se ferms en la seva tasca diària entre mig i front de la pandèmia. Són, i volem de nou destacar-ho, els professionals sanitaris i docents del nostre poble.
Continuar, dos anys després, perduts entremig de noves variants, obrint les portes de les aules dels educatius, és una tasca amb la que sempre estarem en deute com a poble. El seu esforç, la seva generositat, per intentar normalitzar a la nostra quitxalla i jovent, en un entorn excepcional i especialment agressiu psicològicament, esdevé una demostració de dignitat professional i humana encomiable.
Tanmateix, les dones i homes que formen el col·lectiu sanitari del poble, que ens atenen a les consultes, rere el taulell del CAP o d’una de les farmàcies del poble, han esdevingut durant mesos un refugi d’atenció física però, en molts casos, també d’ajut mental. Fent-ho amb un sacrifici ingent de treball, d’hores, d’interminables torns i amb risc per la seva pròpia salut, en un exemple de servei al veïnat admirable.
Com a comunitat, pel nostre volum de municipi, tenim la sort de poder posar rostre a totes aquestes dones i homes. Ara ens toca exigir en agraïment, a les administracions competents en que la seva feina, serveixi d’argument irrefutable per dignificar i millorar els àmbits i serveis en els que han fet aquesta demostració brutal d’esforç i generositat.
