Ahir, en acabar l’atenta lectura de l’article del grup municipal de Junts per Catalunya de l’INFORMEM d’aquest mes, vaig posar-me a considerar una conducta humana desgraciadament habitual. Existeix, en qualsevol àmbit de la vida, la temptació discursiva de relacionar (matxambrar en argot popular) conceptes, esdeveniments o circumstàncies al marge de qualsevol objectivitat. Amb aquesta actitud o pràctica, diguéssim interessada, es pretén configurar un relat descriptiu que excedeixi de la mesura real que la situació planteja. Per posar un exemple tragicòmic : hi ha hagut teories, que han arribat a relacionar l’erupció del volcà de La Palma, la pandèmia del COVID i el pontificat de l’actual Papa, amb la fi del món.
En l’acció política i/o el debat públic, aquesta afició a relacionar de forma “patillera” determinats fets, és una pràctica habitual del populisme per tal de construir relats a mida. Vegis per exemple, amb voluntat descriptiva i en cap cas comparativa, el relat de la ultradreta en les darreres eleccions a Madrid : un suposat cost econòmic d’un menor immigrant amb les pensions magres de les persones grans i la delinqüència. Fàcil, concís, directe i…..horriblement demagògic.
Tornant doncs a la meva atenta lectura de la realitat municipal, versió Junts per Catalunya, constato (haig d’admetre que amb gens de sorpresa) que les seves dues regidores i el seu regidor han caigut en la temptació discursiva de “l’embolica que fa fort”. Us dic que, malauradament, no m’ha agafat desprevingut perquè ja fa mesos que aquestes representants municipals han optat per la inventiva partidista en el tema del fenomen de l’ incivisme. Continuen amb el mateix missatge des dels efectes col·laterals de la pandèmia, intoxicant informativament. Ho han fet – i ho fan – ignorant el que diuen els responsables de la policia local i dels Mossos d’esquadra, passant olímpicament de les recomanacions dels experts en conductes socials ( especialment pel que fa a les nostres generacions joves ) i per tant, cuinant un “caldo gordo” que diuen en espanyol, al marge de sí aquest és menjable o no.
La darrera ocurrència del seu “totum revolutum”, neix de l’acte d’incivisme/bretolada/atemptat contra el nostre patrimoni cultural a la Masia de Can Barra de fa un mes. Efectivament, la nit de la vigília de Sant Jordi, algun/s brètol/s, van atemptar amb pintades i desperfectes tant a la façana com a l’interior d’un dels nostres espais històrics i patrimonials. Uns fets lamentables que demostren que, com espècie, hem avançat sideralment en aspectes tecnològics i científics en els darrers decennis. Però hem quedat enrere en aspectes que tenen a veure amb els valors que, precisament, haurien de servir per posar en evidència la nostra singularitat com a éssers racionals.
Però, quina és la interpretació que en fa la “confraria del nus gordià” ? Doncs que “no és un cas aïllat” i aboca al mateix sac la bretolada, la problemàtica de les nits del cap de setmana a una discoteca a la frontera amb Sabadell, contenidors cremats durant la pandèmia i un suposat caos en la convivència al poble. Afortunadament no se’ls va ocórrer, o potser sí però van fer acte de contenció, posar en el seu peculiar “calaix de sastre del desgavell”, el grotesc espectacle de la tomatina de Bunyol.
Algunes de vosaltres, de ben segur, us preguntareu : perquè algú amb responsabilitats representatives i institucionals al poble intenta construir aquests tipus de relats basats en l’ estratègia de “l’embolica que fa fort”?
Crec, sincerament, que són dos els factors que impulsen la campanya del grup municipal de Junts per Catalunya. El primer és senzillament el d’aprofitar aquest “relat de l’entortellat” per denunciar un “caos còsmic” permès o poc combatut per part de l’equip de govern municipal. El segon factor, complementari o necessari per construir la seva distòpia, rau en el que políticament es coneix com “frontera electoral”. Així doncs, la recent aparició de formacions i posicionaments polítics clarament populistes al poble, força a les regidores i regidor de l’espai posconvergent a llençar missatges similars o assimilables, per tal de defensar un espai electoral potencialment comú o susceptible de ser compartit.
Però, a banda del grau d’espúria que conté l’estratègia, caldria reflexionar realment sobre els efectes d’aquesta en la vida de Sant Quirze. Creuen les dues regidores i el regidor de Junts per Catalunya que la seva conducta beneficia els veïns i veïnes de sant Quirze ? Pensen realment que el seu esbiaixat anàlisi, que en el món de la gastronomia equivaldria a allò “de posi de tot, que així el plat és més complet”, respon als interessos del nostre poble ? La resposta és molt clara : NO. L’artificialitat, la distorsió, “l’embolica que fa fort” per tal de fer front a reptes i problemàtiques, mai és positiu per la comunitat que ha d’encarar-los. Que tindrà a veure i en que ens ajuda barrejar la bretolada imprevisible i puntual a Can Barra, amb una problemàtica que fa referència als models d’esbarjo que la societat ofereix als nostres joves, i de com se n’aprofiten sectors i empreses de l’oci nocturn ?
En canvi, un cop instal·lats al bell mig d’una corda anuada compulsivament, desfer-la és molt difícil. I afecta a la convivència, afecta a la tranquil·litat anímica, malmet la imatge del nostre poble tant de portes endins com de portes enfora, genera neguit. Potser et permet retenir un grapat de vots que tens por que anessin a parar, posem per cas, a VOX. Però… fas mal al teu poble.
Finalment, a títol de consell. La fortalesa d’un projecte de representativitat municipal no s’assoleix “embolicant la troca”. Cal treballar amb sinceritat donant la cara al veïnat i als problemes i, bàsicament, no enredar-ho. Em refereixo a la troca.
JOSEP COLL
