De fa un munt de temps que estem suportant retallades en l’Educació Pública a causa de la crisi econòmica, que afecten la qualitat d’aquesta. Aquestes es tradueixen, per exemple, en les retallades en aportacions a les escoles bressol municipals, la disminució de beques de menjador, l’aplicació del 21% d’IVA en el material escolar, l’augment de les taxes universitàries, la reducció de plantilles del personal docent al no cobrir en la majoria de les ocasions les baixes des del primer dia, que pot arribar fins a mig mes en el cas de la secundària i batxillerat, l’augment de ràtios o el tancament d’escoles.
La recent reforma de la llei d’ensenyament amb la nova LOMCE del Ministerio d’Educación, ha estat la culminació amb “rang de llei” de tota aquesta campanya de càstig a l’ensenyament públic i tanmateix comporta un atac frontal contra el sistema d’immersió lingüística del nostre sistema públic d’ensenyament pel que fa l’aprenentatge del català.
Tot plegat redueix la qualitat en l’Educació Pública i a més agreuja la situació econòmica de moltes famílies com és en el cas de les escoles bressol, on es veuen augmentades les quotes, en no poder cobrir molts ajuntaments la part que deixa de donar la Generalitat degut a les retallades que aquests també pateixen. Com també l’agreuja el cessament de les beques per a l’adquisició dels llibres de text, on els Serveis Socials de l’Administració Local segueixen ajudant dins les seves possibilitats i cada vegada els és més complicat, per la manca de recursos econòmics.
En l’actualitat, des del Govern de l’Estat espanyol, es fa referència, per altres qüestions, constantment a la Constitución Española, la qual en el seu desplegament jurídic recull, sota l’empara del títol 1 a l’article 27:
1. Tots tenen el dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els temes que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en els termes que la llei estableixi.
També en el desplegament jurídic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’apartat de drets i deures en l’àmbit de l’educació, en l’article 21 es diu:
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la forma permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis.
Pel que fa a la llengua pròpia de Catalunya a l’article 35 es diu:
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Així doncs, al no tenir en compte en moltes ocasions, ni per part del Govern de l’Estat Espanyol ni per part del Govern de Catalunya els articles 27 i 21 respectivament esmentats els diferents sectors de la Comunitat Educativa, famílies, docents, estudiants, PAS, s’han unit creant plataformes i moviments en defensa de l’Educació Pública de Qualitat.
Assemblea Groga a Catalunya i Marea Verde a la resta de l’Estat, són organitzacions punts de Trobada que aglutinen aquests moviments. Cada dimecres la Comunitat Educativa, famílies, docents, estudiants, PAS, portem la samarreta groga en defensa de l’Educació Pública de Qualitat.
Per tot allò exposat anteriorment, el grup polític de JUNTS per SANT QUIRZE -AM planteja a l’Ajuntament en Ple l’adopció dels següents A C O R D S
PRIMER.- Que el nostre Ajuntament es sumi com a part que és de la comunitat educativa i administració més propera i coneixedora dels problemes i necessitats dels veïns i veïnes de Sant Quirze, a la defensa del model públic d’Educació.
SEGON.- Que acompanyi als moviments socials en les seves reivindicacions enfocades a aconseguir una educació pública de qualitat.
TERCER.- Que es comprometi a reclamar a totes les administracions supramunicipals l’acompliment en matèria d’ensenyament de les respectives lleis fonamentals, com són la Constitució a l’Estat Espanyol i l’Estatut a Catalunya.
QUART.- Que es comprometi, d’acord amb el nostre estatut, en la defensa d’una escola pública, laica, catalana i inclusiva com a mitjà per a formar a infants, joves i ciutadania en general en igualtat de condicions.
CINQUÈ.- I que per tot el que s’ha exposat i com a mostra de reconeixement i de recolzament vers al moviment educatiu, declari el nostre municipi, Sant Quirze del Vallès, Vila Groga.
SISÉ- Fer arribar el present acord a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al Ministerio de Educación del govern espanyol, així com a les direccions de tots els centres educatius del nostre poble.
Grup municipal de Junts per Sant Quirze
