En moltes facetes de la vida, es produeixen episodis d’aquells en els que et sents especialment orgullós de la decisió adoptada. A més – i precisament – aquesta sensació de satisfacció intima, agradable, reconfortant, la tens quan la determinació que has pres era la més difícil d’escollir. El benestar amb tu mateix és degut, malgrat existien paradoxalment altres alternatives que et donaven la raó i feien més visible el que durant temps havies defensat o postulat en referència a un determinat tema, a la voluntat d’assolir una finalitat més important, descartant les altres alternatives.
Quantes vegades algú de vosaltres no ha acceptat una solució a un problema, a un entrebanc, tot i haver-lo previst, pronosticat i advertit per vosaltres mateixos? “Ves que no t’ho mires bé… Compte que això acabarà malament… Després no diguis que no t’he avisat….” Segur que són frases que heu pronunciat en nombroses ocasions. Tot i així, heu acabat assumint al final – quan els vostres pronòstics s’han acabat fent realitat – una quota de “seny” que us ha convidat a“mossegar-vos la llengua”. Heu assumit, al capdavall, un grau especial de responsabilitat, per tal de solucionar un problema generat a partir d’uns comportaments maldestres sobre els que ja havíeu avisat.
Però, com us deia abans : de la vostra actitud i comportament us en sentiu especialment orgullosos. Perquè, en definitiva, heu prioritzat la responsabilitat d’ajudar a la pròpia resolució del problema al fet – d’altra banda perfectament humà – d’assenyalar als responsables d’haver-lo creat.
Tota aquesta reflexió sorgeix perquè, com adherit a la candidatura veïnal de Junts per Sant Quirze, em sento enormement satisfet de l’actitud adoptada pels regidors i regidores del nostre Grup municipal en el tema de l’Escola Municipal de Música. Junts per Sant Quirze, en uns moments en que el servei de la nostra Escola ha passat un entrebanc important, ha prioritzat precisament la solució davant l’àmplia història d’advertiments sobre el que es feia malament.
Era necessari fer-ho així…. Independentment que algun regidor i regidora (ara membre del Grup municipal de Junts per Sant Quirze) fes més de quatre anys que demanés repetidament – infructuosament – el control econòmic de la concessió del servei per part de l’Ajuntament. No per res en particular, sinó perquè senzillament era el que deia el contracte. No per por a que les coses es fessin malament, sinó perquè el contracte del servei municipal estableix una Comissió de seguiment del servei municipal en aspectes econòmics i obliga a un convocatòria mínima de control anual. No per cap intuïció sobre la qualitat del servei, ans simplement perquè quan aquesta regidora (ara de Junts per Sant Quirze) va tenir responsabilitats de govern en el tema, convocava, amb la periodicitat necessària, la Comissió amb l’empresa concessionària, la intervenció municipal i TOTS ELS GRUPS POLÍTICS de l’Ajuntament.
Com ja he dit, la resposta de l’equip de govern municipal a les demandes de control va ser passar olímpicament de les recomanacions. El mateix equip de govern que quatre anys i mig després, a “toc de pitu” i a “trot de peixater”, s’ha trobat forçat a reconèixer la necessitat d’intervenir el Servei. Quatre anys i mig de recomanacions, advertiments, recordatoris amb la irresponsabilitat com a única resposta. Finalment: correm-hi tots.
En resum, davant l’actitud irresponsable, desafinada, mancada de ritme, amb so histriònic, interpretada durant més de quatre anys pel Govern municipal de la Sra. Mundi…, la resposta melòdica i responsable de Junts per Sant Quirze.
Una melodia de responsabilitat que pretén la continuïtat d’un servei educatiu públic que fa dècades que funciona al nostre poble. On s’han format amb el pas dels anys centenars, milers, d’alumnes. Un servei municipal que ha aportat moments de bellesa i sensibilitat inoblidables a Sant Quirze. Una escola que es mereix continuar, amb garanties de qualitat per l’alumnat i amb seguretat laboral per als docents.
Però la responsabilitat en el món de l’activitat i representació pública, també passa per saber i donar explicacions davant qui se les mereix : la comunitat docent i el poble en general. En aquest aspecte Junts per Sant Quirze també, estic segur, donarà el to necessari. Hem de saber, hem de conèixer, perquè determinats integrants de “l’orquestra” no van seguir la “partitura” escrita en forma de contracte, tot i les advertències, i van forçar a tornar a començar la peça de nou.
Josep Coll i Aceña
Implicat de Junts per Sant Quirze