L'empresa que gestiona l'Escola de Música ha arrossegat un deute de 500.000 € en més de dos anys, i l'equip de govern (CiU-PSC-PP) no ha vetllat suficientment pel control de la concessió
Amb tots els respectes pels artistes que durant segles, fins fa no pas gaire, van repartir il·lusions per molts racons del nostre món a base del famós espectacle musical de carrer, el nostre poble ha esdevingut el darrer reducte on podem assistir al grotesc i esperpèntic ball de la cabra a ritme de pianola. Amb el transcorre del temps, com tot en aquesta vida, el número ha perdut qualitat i gràcia.
Ja no és el mateix, entre altres coses perquè hom exigeix una certa qualitat en les interpretacions musicals. Aquest enriquiment i creixement personal, que permet dissociar el que és simplement un entreteniment de dubtós gust respecte l’art musical, és resultat de la socialització del coneixement i la sensibilitat cultural. Crec que no descobriré res de nou a ningú al dir que aquest procés d’apropar la cultura i l’art al comú dels mortals, continua molestant a determinades opcions ideològiques que són més partidàries de continuar oferint només l’opció -diguem-ne- “cabrales” com a experiència musical o cultural en general.
I en aquestes em trobo. En plena bipolarització visual, com en una pel·lícula del neorrealisme fellinià. Una pianola de sonoritat escandalosament repetitiva, funcionant a base de l’automatisme d’ algú que gira una maneta amb desgana, entretant una cabra balla alçada sobre les seves potes del darrera. Remata l’escena, el públic assistent a la grotesca interpretació de la tragicomèdia musical. Entre aquesta audiència, un grup important de persones carretegen els seus instruments musicals. Les seves cares denoten tristesa i incredulitat davant la ridícula representació burlesca i humiliant del que significa la música per ells i elles.
Però el que passa realment no té només a veure amb diferents –i tan diametralment oposades– concepcions del que ha de ser la formació musical. En el fons, aquells que toquen la pianola i fan balla la cabra no saben fer res més. És el seu estil de fer les coses. Són els mateixos que han deixat orfes d’ensenyament musical al públic que es troba, desorientat, contemplant a la cabra cansada i escoltant la desafinada pianola. Són, diuen, els i les que en el seu temps lliure, entre bolo i bolo pianolo-cabritesc, governen el nostre Ajuntament.
Els de l’oví i instrument amb rodes, són els mateixos que havien de vetllar pel bon funcionament i l’estabilitat de l’Escola Municipal de Música, amb més de trenta anys d’història al poble i que ara, malauradament, es troba en una situació de col·lapse.
Els de la música enllaunada i el còmic de quatre potes amb banyes, són els mateixos que van fer-se l’orni quan algunes veus els hi han dit, durant tres anys, que calia controlar econòmicament la gestió de l’Escola Municipal de Música perquè, entre altres coses, és un servei públic i la llei els obliga.
Els de l’espectacle zoo-musical, són els mateixos que continuen tocant per tal de distreure i evitar les seves responsabilitats i prometen que la pròxima cançó que interpretaran i ballaran serà una novetat, quan tothom sap que la pianola sempre toca el mateix i la cabra sempre fa els mateixos moviments dansaires. En definitiva, tothom sap que no ho saben fer millor, que no saben fer altra cosa.
Però això no és tot. Falta l’apoteosi artística final. L’escena feliniana, com de ben segur sabeu, s’acaba amb l’aparició d’un nou personatge : el del platet. És aquell que a última hora, amb un posat que ens ve a dir “Us ha agradat oi? Ho hem fet bé eh?”, pretén que paguem per aquell emencial espectacle.
Jo crec que hauríem de fer-los veure que el millor que poden fer és plegar la pianola, tancar la cabra i dedicar-se a alguna altra cosa. Si no és així, en breu i amb motiu d’alguna altra “festa”, tornarem a tenir una nova “cabronada” a ritme de pianola. Que aquests i aquestes els costa ben poc deixar anar a la bestiola i posar-se a donar voltes a la maneta. I passar el platet, clar!!!
Josep Coll i Aceña
Implicat de Junts per Sant Quirze
