Els darrers anys el barri del Poble Sec ha caigut en l'oblit i l'abandó per part de l'equip de govern municipal.
Com a veïna que sóc del barri del Poble Sec, sovint, quan em desplaço pel poble, em pregunto si el nostre ajuntament (l’ajuntament que suposadament és de tots) cobra diferents categories d’impostos segons els barris. M’explico: uns impostos alts per poder mantenir polits i ben arranjats els barris de “més prestigi” i el centre del poble, evidentment, i uns impostos baixets, per als barris com el meu.
La resposta la sabem tots: no és pas així. A partir d’aquesta reflexió la següent pregunta que em plantejo és: ¿Com pot ser que l’ajuntament que fa pocs anys es devia sentir cofoi llegint pels carrers del poble una frase que deia, si fa no fa, Viure a Sant Quirze, viure al paradís, promocionada ara ja no recordi per qui, es quedi tan ample permeten que barris com el meu i els seus entorns s’assemblin més a una població del Tercer Món que a una d’europea?
La deixadesa, l’abandó i la brutícia campen pertot. Hi ha temporades que duren mesos i mesos sense atendre la vegetació del barri, rates de manera permanent, cap control de la plaga del mosquit tigre, del que n’estem tan afectats pel fet de tenir la riera, brossa i més brossa voleiant i acumulada a tot arreu, gran part d´aquesta provocada per l’acció incívica de molts ciutadans que compren al gran centre comercial proper i són tan feliços desempaquetant i llençant a terra els embalatges dels productes adquirits i que no cal dir que el vent, habitual en el nostre entorn, s’encarrega de transportar aquí i allà “decorant” de manera original tot el paisatge (inclòs el meu jardí). Brossa que tapa els embornals de les vies públiques i que quan plou una mica fort embassa tots els baixos de les carreteres, fins al punt que més d´una vegada el meu barri ha quedat impracticable per als cotxes, si més no durant unes hores. I encara no he mencionat la manca de serveis socials al barri, que no n’hi ha cap! Amb els anys que fa que visc aquí només ens han apropat un servei públic: la mesa electoral!!, i ho agraïm, esclar,… però ni tan sols tenim una bústia per poder enviar una carta.
La veritat és que aquesta no és la visió que tinc quan camino per altres municipis, com per exemple el de Sabadell, on els barris perifèrics no estan deixats de la mà de Déu com aquí i, per tant, arribo a la conclusió que aquest ajuntament veí tracta amb respecte, igualtat i dignitat tots els seus ciutadans, independentment del seu poder econòmic.
I ara per postres pretenen fer un nou pla d´ordenació urbanística per acabar d´aïllar-nos més (perquè resulta que encara no n’estem prou) amb nous vials pensats per l’ús d’altres ciutadans, no pas pels del Poble Sec, i uns suposats serveis públics pel barri, projectats en una zona tan i tan propera a nosaltres que segurament caldrà que creïn una nova línea d´autobús urbà per a acostar-nos-hi.
I, per acabar, la darrera pregunta que tot aquest tema em suggereix: ¿De veritat els ciutadans de Sant Quirze del Vallès ens mereixem els polítics que fa anys que ens governen? Jo, santa innocència!, fa temps em pensava que els polítics municipals ho volien ser perquè estimaven el seu poble o ciutat i desitjaven treballar per millorar la vida quotidiana dels seus ciutadans. Es veu que els polítics dels dos grups municipals que des de fa dècades remenen les cireres (i els quartos!) del nostre poble aquesta assignatura els devia quedar convalidada o pendent (potser per falta de pressupost?), perquè ja veiem com va el tema de la cultura aquí… DE LA QUÈÈÈ???
Maria Romaní
Implicada de Junts per Sant Quirze
