Category Archives: Les mocions de Junts

Exposició de motius

Sant Quirze del Vallès com arreu de Catalunya, va viure amb intensitat i emoció la jornada cívica, democràtica i pacífica que va tenir lloc el 9 de novembre. El procés participatiu del 9-N va esdevenir una expressió àmplia i clara i d’exercici a favor del dret a decidir. Per això, l’Ajuntament de Sant Quirze constata la voluntat de la majoria del poble de Catalunya d’ésser reconegut com a subjecte polític sobirà a tots els efectes i amb totes les conseqüències.

Tanmateix, i de forma especial, cal reconèixer a tots els participants i voluntaris en la jornada del 9-N la valentia a l’hora de sobreposar-se democràticament a les impugnacions i amenaces del Govern i les institucions de l’Estat, en una clara esmena ciutadana a l’Estat per la seva negació persistent del dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur polític.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal de Junts per Sant Quirze proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

1. Rebutja l’actuació de la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, senyora Llanos de Luna, perquè considera que s’ha extralimitat en les seves funcions i que ha amenaçat ajuntaments i directors d’instituts, i insta el Govern a estudiar els mecanismes legals que convingui aplicar per defensar les competències de la Generalitat afectades.

2. Exigeix la dimissió de la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya i declarar-la persona “non grata” al nostre poble.

3. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès rebutja frontalment qualsevol intent d’exigència de responsabilitats per via judicial amb relació al procés participatiu del 9 de novembre, que se situa en la línia d’actuació del Govern del Partit Popular de criminalització de les mobilitzacions ciutadanes, i assumeix de manera solemne i col·lectiva totes les conseqüències que se’n poguessin derivar.

4. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès insta el Govern a adreçar-se a les institucions i a la comunitat internacional per a traslladar-los el resultat del procés participatiu del 9-N, així com també denunciar el comportament antidemocràtic i amenaçador del Govern espanyol i de sectors polítics i mediàtics que mantenen una actitud fatxenda envers el nostre dret com a poble a decidir lliurement el nostre futur.

5. Notificar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Delegada del Govern i la Fiscalia General de l’Estat i Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 Grup municipal de Junts per Sant Quirze

De fa un munt de temps que estem suportant retallades en l’Educació Pública a causa de la crisi econòmica, que afecten la qualitat d’aquesta. Aquestes es tradueixen, per exemple, en les retallades en aportacions a les escoles bressol municipals, la disminució de beques de menjador, l’aplicació del 21% d’IVA en el material escolar, l’augment de les taxes universitàries, la reducció de plantilles del personal docent al no cobrir en la majoria de les ocasions les baixes des del primer dia, que pot arribar fins a mig mes en el cas de la secundària i batxillerat, l’augment de ràtios o el tancament d’escoles.

La recent reforma de la llei d’ensenyament amb la nova LOMCE del Ministerio d’Educación, ha estat la culminació amb “rang de llei” de tota aquesta campanya de càstig a l’ensenyament públic i tanmateix comporta un atac frontal contra el sistema d’immersió lingüística del nostre sistema públic d’ensenyament pel que fa l’aprenentatge del català.

Tot plegat redueix la qualitat en l’Educació Pública i a més agreuja la situació econòmica de moltes famílies com és en el cas de les escoles bressol, on es veuen augmentades les quotes, en no poder cobrir molts ajuntaments la part que deixa de donar la Generalitat degut a les retallades que aquests també pateixen. Com també l’agreuja el cessament de les beques per a l’adquisició dels llibres de text, on els Serveis Socials de l’Administració Local segueixen ajudant dins les seves possibilitats i cada vegada els és més complicat, per la manca de recursos econòmics.

En l’actualitat, des del Govern de l’Estat espanyol, es fa referència, per altres qüestions, constantment a la Constitución Española, la qual en el seu desplegament jurídic recull, sota l’empara del títol 1 a l’article 27:

1. Tots tenen el dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.

2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions.

4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.

5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.

7. Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els temes que la llei estableixi.

8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis.

9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.

10. Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en els termes que la llei estableixi.

També en el desplegament jurídic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’apartat de drets i deures en l’àmbit de l’educació, en l’article 21 es diu:

1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.

2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic

3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.

4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.

5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la forma permanent, en els termes que estableixen les lleis.

6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències.

7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis.

8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis.

Pel que fa a la llengua pròpia de Catalunya a l’article 35 es diu:

Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament

1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.

2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.

3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.

4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.

5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Així doncs, al no tenir en compte en moltes ocasions, ni per part del Govern de l’Estat Espanyol ni per part del Govern de Catalunya els articles 27 i 21 respectivament esmentats els diferents sectors de la Comunitat Educativa, famílies, docents, estudiants, PAS, s’han unit creant plataformes i moviments en defensa de l’Educació Pública de Qualitat.

Assemblea Groga a Catalunya i Marea Verde a la resta de l’Estat, són organitzacions punts de Trobada que aglutinen aquests moviments. Cada dimecres la Comunitat Educativa, famílies, docents, estudiants, PAS, portem la samarreta groga en defensa de l’Educació Pública de Qualitat.

Per tot allò exposat anteriorment, el grup polític de JUNTS per SANT QUIRZE -AM planteja a l’Ajuntament en Ple l’adopció dels següents A C O R D S

PRIMER.- Que el nostre Ajuntament es sumi com a part que és de la comunitat educativa i administració més propera i coneixedora dels problemes i necessitats dels veïns i veïnes de Sant Quirze, a la defensa del model públic d’Educació.

SEGON.- Que acompanyi als moviments socials en les seves reivindicacions enfocades a aconseguir una educació pública de qualitat.

TERCER.- Que es comprometi a reclamar a totes les administracions supramunicipals l’acompliment en matèria d’ensenyament de les respectives lleis fonamentals, com són la Constitució a l’Estat Espanyol i l’Estatut a Catalunya.

QUART.- Que es comprometi, d’acord amb el nostre estatut, en la defensa d’una escola pública, laica, catalana i inclusiva com a mitjà per a formar a infants, joves i ciutadania en general en igualtat de condicions.

CINQUÈ.- I que per tot el que s’ha exposat i com a mostra de reconeixement i de recolzament vers al moviment educatiu, declari el nostre municipi, Sant Quirze del Vallès, Vila Groga.

SISÉ- Fer arribar el present acord a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al Ministerio de Educación del govern espanyol, així com a les direccions de tots els centres educatius del nostre poble.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Els dies previs a la celebració de la jornada del 9N, organitzacions d’ultradreta van interposar querelles contra interposar querelles contra el president de la Generalitat, la Mesa del Parlament i alguns membres del govern.

Igualment, el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, en diverses declaracions va manifestar la intenció d’interposar una querella contra el president de la Generalitat i alguns membres del Govern de la Generalitat si no s’aturava l’organització del 9N, tot i que, finalment, no la va interposar.

Passat el 9N i en la mateixa línia, el Fiscal General ha pressionat la Fiscalia de Catalunya perquè interposés una querella.

Enmig de tot això, la presidenta del PP a Catalunya, en unes declaracions difoses pels mitjans de comunicació, va donar a entendre que la fiscalia actuava al seu dictat, cosa que posa en entredit la necessària i obligada separació de poders en un estat de dret.

A tot això, en una reunió celebrada el 18 de novembre els Fiscals de Catalunya van decidir, per unanimitat, no interposar aquesta querella atès que entenia que no es donaven les raons jurídiques que ho motivessin.

Lluny de renunciar a la seves pretensions, el Fiscal General va reunir la Junta de Fiscals de Sala, òrgan consultiu de la Fiscalia, per a justificar la seva decisió, i acabar interposant una querella contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau per la presumpta comissió de delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.

És evident que ens trobem davant d’una clara persecució política per part del Govern de l’Estat, a través del seu braç executor, en aquesta cas la Fiscalia, en una clara instrumentalització de l’estat de Dret, al marge de qualsevol raó jurídica.

La jornada de participació del dia 9N va ser possible gràcies als més de 40.000 voluntaris que van destinar unes hores del seu temps a fer-la possible i per tant l’èxit es deu a la ciutadania, que com en anteriors ocasions s’ha mobilitzat en favor de les llibertats dels país.

També va ser possible gràcies a la col·laboració d’alcaldes i regidors que van destinar també aquestes hores, i amb la seva complicitat va ser possible disposar d’infraestructures tècniques que fessin possible la jornada de participació del dia 9N.

La querella contra els membres del Govern és una querella representativa, ja que davant la impossibilitat, i la irracionalitat, de presentar una querella contra tots els voluntaris, la Fiscalia General es dirigeix contra membres del Govern. A la vista dels fets doncs, i per aclarir qui són els autèntics responsables de la celebració de la jornada, cal que aquests siguin coneguts a través de la seva declaració en seu judicial.

Per tot l’anteriorment exposat, el grup municipal de Junts per Sant Quirze proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS

Primer.- Que els regidors que votem a favor de la present moció vam participar activament en la celebració de la jornada del 9N, i per tant assumim totes les responsabilitats que se’n puguin derivar i admetem ser coautors de les accions que s’imputin al President de la Generalitat i altres membres del Govern derivades de l’organització i execució del citat procés democràtic.

Segon.- Comunicar aquest acord a la Fiscalia de Catalunya als efectes corresponents, i al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Junts per Sant Qurize defensa la utilització d’energies netes i posar fre a l’oligopoli energètic que pateix l’Estat Espanyol.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis. Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat i permeten als ciutadans tenir una influència directa als assumptes del mercat que els afecten.

Quan parlem d’Estructures d’Estat no només ens referim a l’Agència Tributària Catalana, o al Síndic de Greuges. Sinó que també formen part d’aquestes Estructures d’Estat aquelles petites empreses, creades al nostre país que tenen una voluntat de servei col·lectiva, com ho és la generació, distribució i comercialització de l’energia elèctrica.

D’energia elèctrica però, n’hi ha de diverses classes, tots vostès ho saben, encara que de vegades, va bé fer una mica de memòria per tal de recordar-nos a nosaltres mateixos d’on venim, qui som i cap on anem. El primer grup és aquell que inclou l’energia produïda i comercialitzada per les clàssiques empreses  de l’oligopoli energètic de l’Estat Espanyol i que segueixen basant la major part de la seva producció en l’obtenció de l’electricitat a partir de fonts d’energia no renovables, com ho són: la nuclear (i el risc que comporten per la nostra salut, només cal pensar en Txernòbil, o Fukushima), el gas o el carbó, que si bé són més segures, no eviten afavorir l’augment del preu d’aquestes matèries i evidentment, la generació de gasos d’efecte hivernacle.

El segon grup, i el gran oblidat per cert, per les empreses de “l’establishment” energètic, és aquell que permet l’obtenció de l’energia elèctrica a partir de fonts renovables, com ho són la llum solar o la força del vent entre d’altres i que no comporten grans efectes secundaris per fer-ne un aprofitament. Fer ús de les fonts renovables per a produir energia ens permet un fet que per elemental que sembli, es converteix en trivial per garantir un bon futur pel nostre planeta i pels nostres fills.

Som energia és una cooperativa catalana sense anim de lucre de producció i consum d’energies renovables nascuda el 2010 a Girona, fet que la converteix en la primera cooperativa d’aquest tipus fundada als Països Catalans. Els principals objectius d’aquesta cooperativa són oferir als seus socis la possibilitat de consumir energia 100% renovable, així com desenvolupar projectes rendibles d’energies renovables com ho són la fotovoltaica, l’eòlica, biomassa, biogas i minihidràulica.

Actualment la cooperativa compta amb més de 15.000 socis/es. I va ser guardonada amb el Premi Solar Europeu 2012 entre molts altres.

Per tot això demanem al Ple Municipal que prengui els següents acords:

ACORDS

Primer. Que l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès es faci ressò d’aquesta proposta de gestió energètica de la cooperativa Som Energia.

Segon. L’Ajuntament es compromet a estudiar el funcionament d’aquesta cooperativa per valorar la gestió i les possibilitats de les noves energies.

Tercer. Que aquest acord a instància del Grup Municipal de Junts per Sant Quirze es difongui a través del web, el facebook, el twitter, i la ràdio municipal.

Elisabeth Oliveras

Portaveu de Junts per Sant Qurize

L’abdicació del Rei Joan Carles I és la reacció de l’Estat espanyol davant la crisi institucional i del sistema de partits tradicional que viu la democràcia espanyola. La imposició del Regnat de Felip VI és una reacció al desprestigi de la monarquia espanyola i arriba en un moment en què l’objectiu de les institucions de l’Estat és el d’avortar com sigui el procés democràtic d’autodeterminació de Catalunya, que té com a fita el 9 de
novembre de 2014, data en què la ciutadania de Catalunya decidirem el nostre futur polític.

Som davant una imposició per la via ràpida del nou Rei Felip VI als catalans que no compta amb cap aval democràtic ni l’opinió de la ciutadania. El sistema polític de la monarquia parlamentària, inspirat, nascut i establert a partir dels principis del règim dictatorial franquista, ha dilapidat en 40 anys el suport que havia rebut d’una majoria de la societat catalana, en un context de pacte constitucional i soroll de sabres que volia deixar enrere la dictadura.

Avui l’Estat espanyol simula l’inici d’una segona transició política, amb la paradoxa de fer-la per la via ràpida i sense cap debat de fons, impedint l’exercici del dret a decidir. Tal intent opera en paral·lel a la transició que els catalans ja fa 5 anys que hem impulsat: des del procés de les consultes, fins la primera gran manifestació de rebuig a la sentència del tribunal constitucional de 2010, passant per l’Onze de setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013. El resultat ha generat una majoria social favorable a la independència, on la pràctica totalitat de la ciutadania vol votar el nostre futur polític, i acceptar-ne els resultats siguin quins siguin.

Som partidaris que la democràcia s’imposi arreu, i conseqüentment, que la ciutadania d’arreu pugui decidir sobre les seves institucions de govern. Sobre l’abdicació del rei i del no debat a l’entorn de monarquia o república, defensem la forma de govern que serveixi millor a la ciutadania. Aquí i a tot arreu defensarem el model que iguala la ciutadania davant la llei, i que evita que l’interès públic esdevingui privilegi d’uns pocs. El poder mai pot ser dinàstic, sinó que s’ha de fonamentar sobre el principi democràtic i la voluntat popular.

Expressem la solidaritat amb els republicans espanyols i alhora demanem que aquests respectin i donin suport al procés català, que té com a fita el referèndum del 9N per decidir el futur polític del poble català.

Expressem el compromís i lleialtat amb la República catalana. La república dels ciutadans lliures, iguals i sobirans que compartim una terra, una història, una llengua i una cultura catalana. Som un sol poble dins una societat diversa i cosida per l’anhel d’un futur millor per a tothom, vingui d’on vingui, parli la llengua que parli.

Per aquests motius, el grup municipal de Junts per Sant Quirze proposa al ple els següents ACORDS:

PRIMER. Rebutgem la imposició del Regnat de Felip VI a la ciutadania, com a fórmula de pervivència d’una institució monàrquica caduca, retrògrada, prescindible i irresponsable constitucionalment.

SEGON. Exigim a totes les institucions de l’Estat i al nou Rei imposat, respecte a la democràcia, respecte al dret a decidir el futur polític del poble català, i a no utilitzar la llei ni la força per impedir la lliure expressió de la ciutadania a les urnes.

TERCER. Exigim el respecte de les institucions de l’Estat i de Felip VI a la consulta del 9N, així com l’acceptació i actuació conseqüent amb els seus resultats. Demanem que, en nom del principi democràtic i de respecte a la voluntat popular, l’expressió d’una eventual majoria en favor que Catalunya esdevingui un Estat independent, signifiqui l’acompliment efectiu del mandat democràtic i l’inici sense dilacions del procés
d’autodeterminació i constitució del nou Estat.

QUART. Expressem el suport a que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa, en la forma de República Catalana, que fruït d’un procés constitucional democràtic, permeti a la ciutadania catalana fundar un nou sistema jurídic i polític basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

L’energia nuclear està en declivi a tot el món, al 2013 la seva producció ha baixat fins al punt de què solament un 10,40% de l’electricitat mundial prové de l’energia nuclear. Països tant importants en quant a producció industrial com Alemanya, han decidit abandonar aquest tipus d’energia. A l’Estat Espanyol la davallada de producció elèctrica amb nuclears ha estat d’un 50% en els últims 20 anys, hem passat d’una producció del voltant del 40% al 20% de l’any 2013. L’any passat la producció eòlica va superar en una dècima la producció nuclear i s’estima que hauria pogut arribar a un 32% de la producció total si no haguessin rebut ordres de parar la producció en diferents moments de l’any per permetre entra a la red la producció nuclear. El conjunt de les renovables arriba fins a un 47% del total de l’electricitat (comptant la hidroelèctrica que varia molt d’any en any). A nivell de Catalunya a finals dels anys 80 un cop es va posar en funcionament Vandellòs II, la producció elèctrica era d’un 80% del total, en canvi l’any 2013 estava al voltant d’un 45%.

Des de l’any 1997 data en què es va liberalitzar el sector elèctric per part del PP, res impedeix construir noves C.N a l’Estat Espanyol, el sector l’any vinent acabarà de cobrar els 4.500 milions d’euros de la moratòria nuclear (van parar de construir i es van quedar a l’aire diversos projectes perquè s’havia sobredimensionat la demanda). El número de reactors en funcionament al món es actualment de 4347 del quals a l’Estat Espanyol d’ells 3 a Catalunya.

En quant al funcionament de les C.N catalanes són les que més incidències han tingut en els últims 7 anys, la qual cosa es desprèn de l’informe 2 de maig de 2013 fet per TLN- 100% renovables “L’Estat de les Centrals Nuclears a Catalunya” que es pot consultar al bloc de la “campanya 25 aniversari accident Vandellòs I”. 25vandellos.blogspot.com

Com sabem les competències sobre les nuclears són estatals, tot i que la Generalitat disposa de mesuradors de radioactivitat al voltant de les C.N. catalanes i protocol·làriament s’ha de coordinar amb la subdelegació del Govern en cas d’activar el PENTA (Pla d’emergència nuclear de la província de Tarragona). S’han fet també diferents acords per rebre informació amb el CSN (Consell de Seguretat Nuclear).

En totes aquestes dades de producció que hem donat, hem de tenir molt en compte que la generació elèctrica sigui de la font d’energia que sigui, va a parar a Red Elèctrica que es qui la distribueix. Tenint en compte que en els últims cinc anys L’Estat Espanyol ha exportat aprox. un 12% de la electricitat anual, la producció de les C.N. catalanes tant s’ha pogut consumir a Catalunya com al Marroc o Portugal que han estat importadors. Un altre mite al respecte és la compra d’electricitat a França que de vegades es vol visualitzar com una dependència del País veí. L’electricitat igual que l’aigua, les verdures etc. és un producte que es compra i ven a tot el mercat comunitari. França té 60 reactors i tot i que exporta electricitat a molts de Països de vegades fa rebaixes de promoció per treure els excedents , la qual cosa aprofiten els operadors de l’Estat Espanyol.

Finalment la mitjana d’edat en què tanquen les C.N a nivell mundial és de 27 anys (la majoria per motius de rendibilitat econòmica) a Catalunya Ascó I es va posar en funcionament al 1982 i té permís d’explotació fins el 2-10-2021 Ascó II es posa en funcionament al 1985 té permís vigent fins 2-10-2021 i Vandellòs II va arrencar al 1987 i té permís fins el 21-07-del 2020.

Necessitat d’un calendari de tancament.

Resumida la situació general i en particular la del mal funcionament de les C.N catalanes. Perquè es considera necessari un calendari de tancament?

L’accident de Fukushima al Japó i les conseqüències que ens arriben dia a dia gràcies als mitjans informatius, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de prescindir d’aquest tipus d’energia. Abans l’experiència d’altres accidents de l’industria nuclear com el de Txernòbil del 24 d’abril de 1986 en què ha quedat retratada la seguretat d’aquests tipus d’instal·lacions. A Catalunya també vam tenir el nostre Txernòbil particular amb l’accident de la C.N. Vandellòs I que aquest 2014 compleix 25 anys. L’informe del Consell de Seguretat Nuclear sobre l’accident va deixar clar que el circuit de refrigeració va estar a 2 graus d’explotar i vesar radioactivitat a l’exterior de la instal·lació.

En tot el que està plovent sobre l’energia nuclear, La Sociedad Nuclear Española fa la seva trobada anual a Reus aquest mes de setembre i el titular de les seves primeres declaracions és que demanen ampliar el seu funcionament a seixanta anys. Des del punt de vista empresarial s’entén que davant de la manca d’inversors en aquesta tecnologia l’única manera que tenen de sobreviure com a sector és doblant l’edat de mitjana de les
C.N. que s’han tancat arreu del món.

Des del punt de vista de qui elabora els informes per a que posteriorment el Govern de l’Estat autoritzi la pròrroga del seu permís provisional que és el CSN s’entén que com la majoria són tècnics del sector que han treballat en el mateix i que quan acabin el seu treball al CSN tornaran altra cop a treballar amb les mateixes empreses que ara estan fiscalitzant, també tindran una predisposició a donar-los el que demanin.

Des del punt de vista del Govern Espanyol ja han hagut segones files com el president d’ENRESA (Empresa Nacional de Residus radioactius) que han secundat aquesta petició.

Aquesta petició és una bogeria perquè no hi ha tecnologia al món que hagi permès funcionar una C.N més enllà dels 40 i pocs anys. Organismes Reguladors com el d’Estats Units on hi ha 100 reactors donen permisos de funcionament més amplis que el CSN però les exigències de funcionament i l’independència dels seus membres és molt més gran la qual cosa fa que la majoria de les C.N americanes decideixin tancar abans que afrontar les reformes per seguir funcionant.

Per tant la pregunta que ens hem de plantejar no és si les C.N. poden funcionar fins a 60 anys o més, la pregunta que ens hem de plantejar és “Que més ha de passar per a que el món decideixi abandonar definitivament aquest tipus d’energia?” Quantes persones més han de morir, quantes regions han de quedar arruïnades per les conseqüències d’un accident.

En el cas de Catalunya Ascó i Vandellòs ja han donat seriosos avisos sobre el seu mal funcionament (la pluja de partícules radioactives d’Ascó o l’episodi de corrosió al sistema de refrigeració de Vandellòs II com a incidències més recents).

La pregunta que ens hem de fer és fins quant haurem de suportar la ciutadania que aquest sector privatitzi els seus guanys i col·lectivitzi les seves despeses? Les infraestructures i el material per activar els plans d’emergència al voltant de les seves instal·lacions, la gestió dels residus radioactius, el seu fracàs alhora de preveure les necessitats de producció es a dir la moratòria que hem anat pagant religiosament a través del rebut de la llum tota la ciutadania.

És urgent fixà un calendari de tancament d’aquestes instal·lacions que no sobrepassi el seu permís d’explotació. Algú pot estar preocupat pels llocs de treball (les inversions de les C.N ja estan rentabilitzades). Tenim l’experiència del desmantellament de la C.N. Vandellòs I que va crear una dinàmica econòmica important a la zona durant el seu període de clausura durant prop de 10 anys, no diguem ja que el sector elèctric seguirà produint electricitat amb altres fonts d’energia i per descomptat si ho fa amb energies renovables els índex d’ocupació que creen són molt superiors. Tot plegat entre els anys d’explotació que els hi queden i les feines de condicionament i clausura hi ha feina pel sector per un mínim de 20 anys. Visitant l’antiga C.N. Vandellòs I et fan un repàs de totes les inversions amb un vídeo d’ENRESA que passen a tots els visitants. Diferents entitats compromeses amb el País i amb la seva gent amb motiu del 25 aniversari de l’accident a la C.N. Vandellòs I han promogut una campanya que farà pedagogia sobre la realitat de l’energia nuclear per tot el territori català i que tindrà com a acte central una concentració davant de la C.N Vandellòs I el proper 19 d’octubre de 2014 aniversari de l’accident, la ciutadania de Catalunya i també de l’Estat espanyol ha manifestat a través d’enquestes d’opinió i també en el passat amb manifestacions multitudinàries al carrer, el seu rebuig a l’energia nuclear, els polítics tenen que està a l’alçada de la gent a la que representen.

Per tant demanem que es debatin i passin a aprovació del Ple de la Corporació municipal les següents propostes:

1.- Demanar al Govern de la Generalitat que insti al Govern de l’Estat Espanyol a elaborar un calendari de tancament d’acord amb tots els sectors implicats per a totes les Centrals Nuclears de l’Estat.

2. Donar suport a la Campanya 25 anys accident Vandellòs I que demana aquest calendari de tancament.

Junts per Sant Quirze proposa penjar l’estelada a l’Ajuntament per festes i a l’entrada del poble demanera permanent.

Atès que l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès s’ha adherit a Municipis per la Independència i atès el caràcter inclusiu del procés per a la creació de l’estat propi que s’està duent a terme, representat a través de la senyera estelada. És evident que la bandera pròpia de Catalunya és la quadribarrada -símbol de llibertat, unitat i cohesió social-, però fins que no assolim la plena sobirania l’estelada reforça aquests valors amb la lluita per a aconseguir la llibertat.

Atesa la tasca de divulgació que està realitzant l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Quirze al nostre municipi, i per tal de recolzar la seva tasca des de les institucions públiques i donar recolzament i força al procés.

Atesa la importància de donar visibilitat al moviment a les festes locals (Festa Major) així com a la Diada Nacional (11 de setembre) i a la Diada dels Països Catalans (24 de juny).

Per tots aquests motius, el grup de Junts per Sant Quirze proposa al ple els següents acords:

Primer: Que fins que s’aconsegueixi la plena sobirania, a la façana de l’Ajuntament s’hi instal·li una bandera estelada el dia de Sant Joan, per la Festa Major i el Onze de Setembre.

Segon: Que a la rotonda de l’estació s’instal·li de manera permanent la senyera estelada, com a símbol d’unitat i reivindicació social i nacional.

Tercer: Que en motiu de les esmentades festes l’Ajuntament emplaci als ciutadans a guarnir balcons i finestres amb les banderes de Catalunya i de Sant Quirze del Vallès, en senyal de festa i reivindicació de la unitat de la nació, tal i com ho farà l’Ajuntament.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Junts per Sant Quirze proposa recolzar la vaga de fam que ha dut a terme Jaume Sastre a les Illes en defensa del català.

El procés d’alliberament nacional que s’està produint a Catalunya està intensificant les represàlies de l’estat espanyol contra la resta de territoris dels Països Catalans amb la voluntat de fer desaparèixer els signes d’identitat comuns. Aquesta ofensiva contra la cultura ha tingut episodis tan grotescos com contracientífics en la invenció d’un idioma, el LAPAO, per tal d’evitar anomenar català la llengua que des de fa segles es parla a les comarques de ponent. Una mostra clara també n’és el saqueig i la destrucció, per part del Partit Popular, de la televisió pública valenciana i la desaparició progressiva de l’ensenyament en valencià, que deixa desenes de milers de famílies sense poder estudiar, al sud del riu Sènia, en la seva llengua.

A les Illes Balears el govern del Partit Popular, després de veure com fracassaven els seus cars i reiterats intents que els pares escolaritzessin els nens en castellà, va aprovar el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que, rere la proclama de pretendre establir un sistema educatiu trilingüe, pretén, un cop més, relegar el català als àmbits de l’antropologia i al progressiu desús quotidià.

La resposta de la societat mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera no pot haver estat més contundent, donant suport majoritàriament a una vaga indefinida convocada per l’Assemblea de Docents que ha mostrat els mestres, pares i alumnes de les illes Balears i Pitiüses lluitant colze a colze contra els atacs espanyolistes del PP. Dues mostres de la contundent resposta dels illencs n’és la manifestació més gran de la història de les Illes, amb més de 100.000 persones sortint als carrers per defensar l’ensenyament en català i el càstig a les urnes, on el PP ha passat de 194.000 vots a 74.000 a les darreres eleccions celebrades.

Tanmateix, en la seva obsessió malaltissa, el govern de José Ramon Bauzá es tanca en banda a la realitat i descarta fins i tot parlar amb els representants de la societat civil illenca per solucionar el tema.

Des de dia 8 de maig de 2014, Jaume Sastre, professor de secundària i membre de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, està duent a terme una vaga de fam en defensa de l’educació i per demanar al president de les Illes Balears que obri un procés de negociació amb l’objectiu de solucionar el conflicte educatiu en què estem immersos des de fa molts mesos a les Illes Balears.

La demanda concreta és que el president Bauzá s’avingui a parlar, sense que fins ara s’hagi tingut en consideració.

El lloc triat pel desenvolupament d’aquesta iniciativa ha estat Sa Casa Llarga situada a Can Gazà, una finca al costat de l’hospital de Son Espases. Aquesta Fundació és coneguda per la lluita envers l’exclusió social de persones que presenten diferents tipus de necessitats importants tant econòmiques, com d’habitatge o higienicosanitàries.

Aquesta mesura de protesta tan valenta està presa per tal de defensar l’educació i, en concret, per tal de reivindicar els 10 punts pels quals l’Assemblea de Docents de les Illes Balears iniciava una vaga indefinida el passat mes de setembre. Aquests punts són:

1. Suspensió de tots els expedients sancionadors que s’iniciïn amb clara intenció repressiva prèviament i durant la vaga.

2. Retirada del Decret del TIL.

3. Retirada del projecte del decret de Convivència i de la Llei de Símbols.

4. Beques de transport i de menjador efectives i convocades en el temps i la forma adient. Dotació suficient i eficient perquè es pugui dur un bon pla de reutilització de llibres.

5. Recuperació de les plantilles, del professorat d’Atenció a la Diversitat i de les ràtios anteriors a les retallades.

6. Substitucions immediates de les baixes.

7. Baixes 100% remunerades.

8. Contractació d’interins durant els mesos de juliol i agost.

9. Recuperació dels complements i reconeixement de nous sexennis des de l’1 de juny de 2012 i acompliment de l’acord salarial de 2008 per l’escola concertada.

10. Petició a la Conselleria d’Educació que insti al Govern a retirar la LOMQE.

La llengua de les Illes Balears i Pitiüses és la mateixa llengua que parlem els catalans. Els intents reiterats de l’Estat Espanyol per reduir-la a l’àmbit folklòric —amb governs ara d’un color, adés d’un altre— s’emmarca dintre una estratègia de l’assimilació cultural i la dissolució de tots els pobles de l’Estat en l’Espanya.

Per aquests motius, el ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès acorda:

PRIMER. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès dóna suport a la vaga de fam per l’educació digna, de qualitat i en català que ha portat a terme Jaume Sastre a Sa Casa Llarga de Palma des del dia 8 de maig de 2014.

SEGON. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès insta el President del Govern Balear, José Ramón Bauzá Díaz, a negociar els deu punts abans esmentats amb els representants del món educatiu adients, per tal d’acabar amb les tensions que es viuen tant dins el món educatiu com a la societat en general.

TERCER- Adreçar aquestes resolucions al senyor Jaume Sastre, al president de les Illes Balears José Ramon Bauzá, a l’Assemblea de Docents de les Illes, i a tots els grups parlamentaris que formen part del Parlament de les Illes Balears.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Aprovada. (Sí (13): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC i ICV; Abstenció (2): PSC; No (2): PP).

La voluntat d’autogovern del poble català s’ha expressat de forma constant al llarg de la història. Durant el segle XX aquesta voluntat es va poder concretar en la recuperació de la Generalitat en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1932, aprovat durant la Segona República. L’aixecament feixista de 1936, i la guerra que aquesta insurrecció va provocar, va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya.

Aquesta resistència va continuar durant la llarga dictadura franquista; una de les fites fonamentals d’aquesta actitud de lluita per les llibertats es concretà en la creació de l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971: el punt tercer de la seva declaració fundacional exigia “el restabliment provisional de els institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”.

El poble de Catalunya ha expressat recentment en dues ocasions, l’any 1979 i l’any 2006, la seva voluntat d’autogovern concretada en els respectius Estatuts d’Autonomia. La sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, com a conseqüència dels recursos presentats pel PP i pel Defensor del Pueblo, va suposar un menyspreu a la voluntat del poble català en no respectar la decisió de la ciutadania expressada en referèndum l’any 2006.

La sentència va ser interpretada per molts com la confirmació que els anhels d’autogovern de bona part dels catalans i catalanes no quedaven recollits en la Constitució Espanyola.

El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les votacions de la Consulta organitzades des de la societat civil i les mobilitzacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de Setembre de 2012 i 2013 han significat una fita històrica per la capacitat organitzativa i per la participació massiva dels ciutadans de Catalunya.

Cal recordar, però, que l’inici del camí cap al dret a decidir coincideix amb una crisi econòmica que ha comportat decisions governamentals que han retallat l’Estat del Benestar. Recordar també que el motiu de les retallades és en gran part ocasionat per la situació d’espoli fiscal que patim de manera continuada, el qual contribueix també en fer més difícil la superació de la crisi que viuen els diferents territoris dels Països Catalans.

És imprescindible, doncs, que el procés cap al dret a decidir vagi acompanyat d’un pacte que garanteixi els drets socials (habitatge, treball, sanitat, educació…) i democràtics de la ciutadania i del país. En aquest sentit, caldrà fer front a les polítiques que limiten la sobirania econòmica i política restringint, al mateix temps, la voluntat democràtica dels pobles.

Volem que Sant Quirze del Vallès estigui compromès amb la nació catalana i amb l’assoliment de la justícia i l’equitat social.

Per tot això, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, reunit en sessió plenària, recollint la voluntat de les entitats i partits polítics signants volem:

1. Manifestar el nostre respecte per totes les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya a favor del dret a de l’Autodeterminació així com a la Declaració de Sobirania i del dret de decidir del poble de Catalunya basat en els principis com la radicalitat democràtica, la participació i la transparència.

2. Treballar des de la nostra ciutat perquè el poble de Catalunya, com a subjecte polític, exerceixi el dret a decidir sobre el seu futur. Donar suport a les actuacions que es facin en aquest sentit des de la societat civil i per part de les nostres institucions.

3. Promoure des de les organitzacions signants el debat entorn del marc relacional i d’organització territorial que hi ha d’haver en un futur entre Catalunya i la resta d’estats d’Europa i el món.

4. Aconseguir la màxima cohesió social del país i mantenir Catalunya com un sol poble ja que el procés es produeix en un context de severa crisi econòmica que provoca conseqüències greus en amplis sectors de la societat.

5. Atès que la credibilitat del procés ho exigeix, promoure l’aprofundiment democràtic, el compromís amb l’estat del benestar, la dignitat i la justícia social, la solidaritat entre els pobles, l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural i la defensa del territori i del medi ambient.

6. Donar a conèixer i cridar a la ciutadania i a les diferents entitats a sumar-se a aquest manifest.

7. Ens volem comprometre a treballar coordinadament a la nostra vila per tal d’assolir els objectius d’aquesta declaració.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Aprovada. (Sí (15): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC i ICV; No (2): PP).

EXPOSICIONS PRÈVIES

El nostre Ajuntament, en diversos acords plenaris ha donat suport a les declaracions i acords del Parlament de Catalunya respecte del Dret a decidir del poble de Catalunya i a la Declaració de Sobirania de febrer de 2013 del propi Parlament nacional.

Aquests fets, es concreten per exemple amb els recents suports a la Resolució aprovada al Parlament per presentar al Congrés la llei orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya (gener 2014) o bé amb l’adhesió al Pacte nacional pel Dret a Decidir (juliol 2013).

Abans d’ahir, el Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya va emetre sentència en el que, precisament, declarava inconstitucional aquesta Declaració de Sobirania. Alhora, cal afegir el trist paper jugat des de fa temps pel tribunal espanyol i els seus integrants polititzats pel govern de torn, que l’han situat en un escenari perpetu de desprestigi.

Atès tot l’exposat anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, acorda el següent:

Primer.- Reiterar el suport en el compromís per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu.

Segon.- El rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment la impugnació d’aquesta declaració declarant inconstitucional i nul el principi de sobirania de la resolució del Parlament de Catalunya.

Tercer.- La ferma convicció en el transcendental paper que està desenvolupant i ha de continuar desenvolupant el món local català, en tot el procés que ha de permetre al conjunt de catalans i catalanes a decidir lliurement el seu futur.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze