Category Archives: Les mocions de Junts

El ple debatrà sobre recolzar la campanya “Singa un vot per la independència” que se celebrarà al 2014 a tot Catalunya.

Aprovada. (Sí (13): CiU, Junts per Sant Quirze i ICV; No (4): PSC-PP).

Per a la majoria de la població de Catalunya és incontrovertible que el procés sobiranista al nostre país ha entrat en la seva fase final i decisiva.

Si a l’any 2009 Arenys de Munt i les 544 consultes que se’n derivaren foren el símptoma més clar del principi de la fi de l’autonomisme i la manifestació del 10-J del 2010 la darrera expressió de l’estratègia resistencialista, la manifestació de l’11-S del 2012 i la Via Catalana de l’11-S del 2013, han estat, respectivament, l’eclosió i la culminació de la voluntat inequívoca de la societat catalana de convertir Catalunya en un nou estat d’Europa. I de fer-ho democràticament.

En aquest marc de construcció nacional és ben cert que la creació i l’actuació de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han donat cos institucional i social al procés; i que les eleccions del 2012, amb totes les seves derivades –Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Consell Assessor per a la Transició Nacional– n’han fixat l’imprescindible full de ruta institucional.

Ara mateix, doncs, som al cap del carrer i amb tots els elements a les nostres mans perquè el poble català exerceixi el dret inalienable que sempre ha reclamat: el dret a l’autodeterminació. Reafirmem que el referèndum és l’eina justa i imprescindible per ferho i que aquest 2014 ha de ser l’any de la seva celebració. Inexcusablement. Sense pròrrogues possibles.

Aquesta etapa final és tan ineluctable com difícil. En conseqüència, és imprescindible la conjuminació de l’energia popular amb la solidesa institucional. Per això, l’AMI i l’ANC mantenen des de fa temps relacions estables de coordinació en base a la complementarietat de llurs objectius fundacionals.

Amb la voluntat d’aprofundir aquesta necessària coordinació, l’AMI i l’ANC van acordar organitzar conjuntament una gran jornada a tot els municipis de Catalunya els dies 22 i 23 de març de 2014. La jornada va tenir com objectiu aconseguir una recollida massiva de drets de petició a cada municipi, fer pedagogia de la fonamentació estrictament democràtica i pacífica del procés, així com fer divulgació mediàtica de la importància estratègica d’aquesta demanda popular.

A través d’aquesta campanya, la ciutadania dels nostres municipis podrà adreçar-se als seus representants al Parlament de Catalunya i emplaçar-los democràticament i reglamentàriament, mitjançant el Dret de Petició, a convocar el referèndum d’autodeterminació o bé, en el cas que l’estat espanyol ho impedeixi, a proclamar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) avalats per les seves signatures.

En conseqüència, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, reunit en sessió plenària, recollint la voluntat popular, ACORDA

1. Donar suport a la recollida massiva de signatures de la campanya ‘Signa un vot per la independència’ que se celebrarà al 2014 a tot Catalunya.
2. Cedir espais municipals per facilitar la recollida de signatures.
3. Fer una crida a tots els veïns i veïnes de la població a participar activament en la campanya ‘Signa un vot per la independència’.
4. Instar l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès a col·laborar amb els seus mitjans de comunicació difonent les activitats que es promoguin des de l’AMI.
5. Comunicar aquest acord a l’Associació de Municipis per la Independència (c. Ciutat, 1 – 08500 Vic) info@municipisindependencia.cat

Grup municipal de Junts per Sant Quirze (presentada també per CiU i consensuada amb ICV)

Des de Junts per Sant Quirze-AM,qui promou aquesta moció, i els grups municipals de CiU, PSC-PM i ICV-EUiA volem manifestar el nostre rebuig total i absolut a la decisió anunciada pel govern valencià de tancar la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV).

El tancament de la Ràdio Televisió Pública Valenciana és un atac al pluralisme informatiu contra una televisió pública de qualitat que es va crear l’any 1989 amb l’objectiu de garantir el dret a la informació, com a vehicle de difusió i promoció del valencià i com a element de vertebració territorial per al País Valencià. Amb el seu tancament, la societat valenciana es queda sense cap mitjà públic en la nostra llengua, ja que el govern valencià també s’ha encarregat de censurar les emissions de l’altra cadena que operava en la nostra llengua al País Valencià, TV3.

La crisi del servei públic audiovisual és de gestió política, clarament induïda amb la finalitat d’ensorrar el gran mitjà comunicativament democratitzador en benefici econòmic i polític del sector privat afí als partits dels Governs de torn.

Cal no oblidar que la responsabilitat de l’actual estat de fallida de RTVV és única i exclusivament dels successius governs del PP, que l’han gestionat d’una manera ruïnosa, a través dels directors generals que han anat nomenant al seu gust, i que han introduït comissaris polítics per manipular la informació que eixia de RTVV al seu gust, provocant que la major part de la societat valenciana deixara de sentir-se representada per un mitjà de comunicació que és seu.

Sense uns serveis públics de mitjans de comunicació plurals, de qualitat, independents, rigorosos, professionals i al servei de la ciutadania no hi haurà ni benestar informativocomunicatiu ni qualitat democràtica.

El Govern popular valencià hauria d’acatar la sentència i readmetre els treballadors i treballadores de RTVV acomiadats. Recordar que la nul·litat de l’ERO està basant en la falta de criteris d’afectació i en la manipulació de les llistes d’afectats per tal d’acomiadar als treballadors per motius d’afiliació i proximitat política.

Per acabar, manifestar el nostre suport als treballadors i treballadores de la Ràdio Televisió Valenciana i encoratjar-los a continuar lluitant per la defensa dels seus mitjans de comunicació públics.

Per tot allò exposat anteriorment, el Ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès pren els següents ACORDS

PRIMER. Manifestar el més ferm rebuig de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès al tancament de RTVV per la majoria absoluta del PP a les Corts Valencianes.

SEGON. Instar al Govern de la Generalitat Valenciana i al president de la Generalitat, Alberto Fabra, a la negociació de les parts per a trobar una sortida negociada per al manteniment de radiotelevisió valenciana.

TERCER. Exigir que la nova RTVV sigui allò per al que va ser creada, una veritable TV pública, independent, plural i en valencià.

QUART. Exigir la retirada del Decret Llei pel qual es nomena el director general i els membres del Consell d’administració saltant-se les Corts Valencianes.

CINQUÈ. Notificar aquests acords a la Presidència de les Corts Valencianes i a la Presidència de la Generalitat Valenciana.

Junts per Sant Quirze

Desestimada. (Sí (7): Junts per Sant Quirze, ICV; No (10): CiU-PSC-PP).

Exposició de motius

En els nostres dies, la trista experiència de perdre l’habitatge després d’anys d’esforços familiars és cada cop més habitual. Fruït d’aquesta circumstància, gràcies a la pressió popular i les campanyes endegades des de la pròpia societat civil, com la protagonitzada i encapçalada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), les administracions han hagut d’anar responent amb algunes mesures – moltes d’elles del tot insuficients – per tal d’esmorteir els efectes d’aquest malson de moltes famílies.

Tant injust és el sistema on al llarg dels anys s’ha anat covant el que avui és troba en ple esclat, que és donava – i encara es dóna- la paradoxal i cruel circumstància, que un cop perdut l’habitatge, les despeses impositives corresponents al IIVTNU havien de ser assumides pel deutor un cop el bé immoble s’havia adjudicat a favor de l’entitat financera atorgant del crèdit hipotecari.

Així doncs, el govern espanyol, mitjançant el RD 6/2012, i concretament en el seu article 9, que ho es de modificació de la Llei 2/2004 Reguladora de les Hisendes locals, obra la porta a traslladar el cobrament de l’ IIVTNU a l’entitat financera que es queda amb la propietat en els casos de dació en pagament.

Tanmateix les nostres Ordenances fiscals recullen aquesta possibilitat com ja hem explicitat en l’encapçalament de la nostra moció. Malgrat això, i precisament per les limitacions que el propi RD fixa i pel seu caràcter adreçat exclusivament els casos de dació en pagament, o bé per problemes d’aplicació a nivell municipal de la normativa, s’ha posat en evidència la impossibilitat de veïns i veïnes de Sant Quirze per poder acollir-se a la mesura. Aquestes limitacions que fixa el RD són (a títol de resum normatiu):

- Només abasta persones situades en el llindar d’exclusió, definits com a deutors d’un crèdit garantit amb hipoteca sobre l’habitatge habitual on hi concorrin circumstàncies extremes com tenir tots els membres de la unitat familiar sense rendes de treball, que la quota a pagar superi el 60% dels ingressos nets, que la unitat familiar no tingui cap més bé amb què fer front al deute, que el préstec estigui concedit per a l’adquisició de l’únic habitatge en propietat i que no tingui altres garanties.

- El Codi de bones pràctiques que incorpora el RDL 6/2012 (reestructuració viable del deute hipotecari, oferiment d’un quitament del deute i, finalment, dació en pagament de l’habitatge) només esdevé d’aplicació quan el preu màxim d’adquisició de l’habitatge no excedeixi dels 120.000 €.

Així doncs, el nostre Ajuntament no pot restar impassible a la possibilitat que la normativa obre a poder fer més suportable el drama humà que representa la pèrdua del sostre on els nostres veïns i veïnes viuen.

És per això que el Ple municipal ACORDA:

Primer. La suspensió cautelar del cobrament de la liquidació de l’Impost sobre l’ Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) de l’habitatge quan la unitat familiar només disposi d’aquest i sigui la seva residència habitual i permanent, concretant-se en els supòsits següents:

a) Processos de desnonament d’habitatge de primera residència.

b) Dacions en pagament de l’habitatge habitual no incloses en el Reial Decret Llei 6/2012.

c) Pèrdua de la propietat de l’habitatge habitual en processos judicials i extrajudicials d’execució hipotecària, sense desnonament, inclosos en el RDL 27/2012.

Segon. Acordar la suspensió cautelar del cobrament de les liquidacions de l’ IIVTNU de l’acord primer, segons relació individualitzada de liquidacions a suspendre que s’incorpori a l’expedient, amb inclusió de les liquidacions aprovades pendents de cobrament, als efectes del seu control, en ordre a evitar la prescripció dels drets liquidadors, tot encomanant-se aquest control a l’interventor municipal en exercici de les funcions reservades que té atribuïdes per l’article 214 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Desestimada. (Sí (7): Junts per Sant Quirze, ICV; No (10): CiU-PSC-PP).

La Serra de Galliners és el gran pulmó verd de Sant Quirze del Vallès, un gran espai agroforestal, situat al rovell de la plana del Vallès. Els valors de la Serra de Galliners són de qualitat ambiental, natural i faunística, però també pel seu caràcter estratègic.

La seva localització entre el massís de Sant Llorenç del Munt i Collserola la fa esdevenir un important connector d’interès natural entre ambdues àrees. Aquest espai garanteix el manteniment, desenvolupament i desplaçament de les espècies i reforça i assegura la permeabilitat ecològica i garanteix la matriu territorial, tot mantenint els usos agraris que hi són presents.

Així mateix ho reconeix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona -aprovat el 2010. L’instrument de planejament supramunicipal encarregat de coordinar els plans urbanístics municipals distingeix la Serra de Galliners com un espai de destacat interès natural i agrari. El PTMB li atorga la categoria de protecció més alta dins del sistema d’espais oberts, dictaminant-ne la necessària preservació de la urbanització en tant que afectaria els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics.

En la mateixa línia, el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Sant Quirze del Vallès aprovat l’any 2000 i vigent encara avui posa en valor la Serra de Galliners, reconeixent-la com el gran espai verd del municipi i insta a preservar-la.

Concretament, n’estudia en detall les seves característiques i fa diverses propostes. D’una banda, estableix tres unitats de paisatge als àmbits de Galliners-Les Fonts, Can Ponsic-Can Viver i Can Vinyals-Can Camps i, de l’altra, especifica diversos Punts d’Interès Natural, tals com el Torrent de Can Vinyals, el Turó de Can Caber, el Coll de Can Barata, el Camí dels Monjos, Can Viver de la Serra, el Turó de Can Barnola, el Torrent de Caçadors-Bigorra, el Turó i l’Ermita de Sant Feliuet, el Torrent de Can Ferran, entre d’altres.

El PGOU determina que la Unitat agrícola-forestal de Can Vinyals-Can Camps té una vocació de parc periurbà de Sant Quirze i que caldria desenvolupar actuacions que garanteixin el destí natural del sector, amb accions destinades a descartar qualsevol expectativa d’urbanització. Respecte la Unitat Can Ponsic-Can Llobateras-Can Viver remarca l’interès ambiental de la riera de la Betzuca i encomana la restauració forestal i del torrent així com a resoldre la integració paisatgística de Vallsuau. En tercer lloc, considera que la Unitat paisatgística de Galliners-Les Fonts té vocació de parc comarcal per Sant Quirze i la Via Verda i mana consolidar i mantenir el paisatge de l’entorn de Sant Feliuet, reforçar la gestió forestal enfront els incendis forestals, i restaurar ambiental i paisatgísticament els espais careners.

Per dur a terme totes aquestes mesures, el PGOU insta de forma prioritària a la redacció d’un pla especial per cada unitat de paisatge per tal de gestionar urbanística i ambientalment la Serra, en tant que és l’únic instrument urbanístic capaç de determinar les actuacions en el sòl no urbanitzable i que està a les mans dels ajuntaments per poder preservar amb força jurídica els espais naturals en el seu territori.

Malauradament, tot i els dotze anys de vigència del PGOU, fins a data d’avui no s’han desenvolupat les seves previsions per la Serra de Galliners i no s’han aprovat els plans especials previstos per aquest espai agroforestal, fet que el deixa orfe de protecció jurídica a nivell municipal. Si bé fins ara no s’han complert les ordres del PGOU, des de l’aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona -que insta des d’una perspectiva supramunicipal a protegir la Serra de Galliners- es fa més necessari que l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès acompleixi amb les ordes del planejament supramunicipal.

És per tot l’exposat que El Ple Municipal de Sant Quirze del Vallès adopta els següents acords:

Primer.- Donar compliment a les prescripcions establertes pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona i el Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Quirze del Vallès pel que fa a la Serra de Galliners.

Segon.- Constituir una Comissió d’estudi que analitzi l’estat ambiental de la Serra de Galliners i determini les actuacions prioritàries a desenvolupar per tal de preservar-la de processos d’urbanització i per restaurar-la ambiental i paisatgísticament.

Tercer.- Que la Comissió d’estudi aglutini representació de la ciutadania i de les entitats del poble juntament amb la representació dels grups municipals i dels tècnics municipals.

Quart.- Constituir la Comissió d’estudi i iniciar la redacció dels plans especials urbanístics previstos per les unitats de paisatge determinades al Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Quirze del Vallès de forma immediata.

Cinquè.- Implicar al màxim, des de l’inici del procés de redacció, la participació dels veïns, veïnes i entitats del poble amb l’objectiu que el projecte resultant, d’importància per la seva població en tant que la Serra de Galliners és un espai de lleure per la ciutadania, sigui compartit per tothom.

Sisè.- Publicar, tal i com estableix la moció per incentivar la transparència en la gestió municipal aprovada en el Ple municipal de Sant Quirze del Vallès el 27 d’octubre de 2011, els resultats de les votacions d’aquesta moció al Butlletí Informem.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Aprovada. (Sí (15): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC, ICV; Abs (2): PP).

El dimarts passat, dia 15 d’octubre, va fer 73 anys que el president de la Generalitat Lluís Companys va ser afusellat per la dictadura franquista després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i il·legal. Lluís Companys és l’únic president europeu escollit democràticament que va ser afusellat pel feixisme.

El president Companys havia estat detingut l’agost de 1940 per forces policials del govern de l’Alemanya nazi a instàncies de autoritats espanyoles i amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França.

Cap govern espanyol d’ençà de la transició al regim constitucional espanyol actual ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la qual cosa Lluís Companys i totes les persones afusellades (unes 192.000) i empresonades pel regim feixista del general Franco continuen essent considerades culpables per la justícia espanyola.

L’Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic d’impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d’Amnistia de l’any 1977, que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel·lió, sedició, denegació d’auxili i “els comesos pels funcionaris i agents de l’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones.”

A pesar de la sol·licitud de derogació feta per part de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i d’entitats del prestigi de Human Rights Watch o Amnistia Internacional per haver incomplert la normativa internacional sobre drets humans, la Llei d’Amnistia continua vigent i emparant la impunitat del dels crims de la dictadura franquista.

Tancades les portes de la justícia espanyola, la justícia argentina ha assumit des de fa uns mesos la investigació dels crims del franquisme arran de la denúncia de diverses víctimes. Amb l’obertura de la via de la justícia universal, el diputat Joan Tardà va presentar dimarts passat, 15 d’octubre, al jutjat federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini, una querella criminal contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del president Lluís Companys, 45 alcaldes catalans i dos diputats del Parlament de Catalunya.

És per això que el grup municipal de Junts per Sant Quirze-AM proposa al ple municipal l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès a la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, alcaldes catalans i 2 diputats del Parlament de Catalunya.

SEGON. Reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme.

TERCER. Enviar una còpia d’aquest acord al Jutjat Central número 1 de Buenos Aires i al Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Aprovada. (Sí (15): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC, ICV; Abs (2): PP).

El 2 d’agost de 2007, el Ministeri d’Indústria, publicava al BOE el projecte Castor format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del delta de l’Ebre, 20 quilòmetres mar endins davant de la costa del Delta, de la Ràpita, Vinaròs i Alcanar, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població d’ Ulldecona (6 km) i Alcanar (4 km).

Des d’aquell mateix moment, veïns i veïnes de les comarques de les Terres del Sénia van organitzar-se i mobilitzar-se per alertar a la ciutadania i a les institucions dels greus perills que podia representar la implementació d’aquest projecte. Finalment, però, el projecte es va dur a terme.

En les últimes setmanes s’ha fet patent la nocivitat del Projecte Castor. Un impacte sismològic que l’oposició ciutadana ja va denunciar l’any 2009, quan els estudis sismològics que també demanava l’Observatori de l’Ebre van quedar en paper mullat.

El sistema calcari que forma el “dipòsit” d’emmagatzemament Castor té centenars de falles, no només la Falla Amposta. Tal i com anunciava l’Institut Geològic de Catalunya, en una nota el passat 4 de setembre, els terratrèmols percebuts per la població són el resultat del moviment centimètric de falles quilomètriques.

A més d’aquesta afectació mediambiental també cal denunciar l’impacte que aquesta instal·lació té sobre la pesca i l’agricultura, dos dels pilar econòmics del territori del Sénia.

La modificació dels hàbits de pesca dels pescadors i també l’afectació que aquest procés té sobre la mateixa fauna subaquàtica. A més, el procés d’injecció i extracció de gas requereix d’uns processos que generen enormes quantitats de CO2 i d’altres elements tòxics, totalment incompatibles amb les exigències mediambientals que se’ls requereixen als citricultors per poder comercialitzar els seus productes. I, per no dir, del risc que representa aquesta planta per la seva ubicació geogràfica. Amb tres centrals nuclears i una central tèrmica de cicle combinat instal·lades sobre terrenys inestables i el segon complex petroquímic més gran d’Europa, en una àrea que podria ser afectada per un terratrèmol de determinada escala.

El projecte Castor trenca dràsticament amb un model energètic renovable i sostenible. Malgrat que puguem entendre el gas natural com un vector de transició cap un model totalment renovable, tal i com es fa a Dinamarca, en aquest cas no estem parlant d’una transició sinó d’un model que aposta pel gas natural de forma eterna. També cal denunciar un model basat en grans infraestructures lluny dels centres de consum.

Pel que fa a la vesant econòmica, aquest projecte ha tingut un sobrecost en el seu pressupost, passant dels 500 M€ inicials als 1.300 M€. La Comisión Nacional de la Energia (CNE) ja va advertir, amb un informe el 7 de març del 2012, que aquest sobrecost podia venir donat per “assignació mitjançant mecanisme no concurrencials de determinades partides de la inversió”.

En aquest mateix informe ja es denunciava que el dèficit en el sector gasístic era una novetat, a diferència del sector elèctric. S’apuntava a dos factors essencials, d’una banda el creixement de costos regulats, per exemple un projecte com el Castor, d’altra banda al descens de la demanda de gas, de més d’un 25 %. Malgrat tot això l’Estat espanyol encara no ha fet cap auditori financera sobre el projecte.

Però, més enllà dels costos de construcció i posada en funcionament d’aquesta planta, el dubte que plana ara, és qui haurà de pagar el projecte si, finalment, el projecte Castor no es posa en funcionament. Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte que el desmantellament de la Central Nuclear de Vandellòs I, l’hem estat pagant els ciutadans i ciutadanes durant molts anys. No es pot permetre que els beneficis sigui privats, i els costos públics.

És per tots aquests motius que es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

Primer- Demanar al govern espanyol l’aturada definitiva de l’activitat del projecte Castor, i el seu posterior desmantellament, així com que es depurin responsabilitats per aclarir quins són els responsables i qui ha d’assumir el cost del seu desmantellament.

Segon.- Demanar al govern espanyol la paralització immediata de l’activitat de les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, fins que no s’estabilitzi aquest episodi sísmic i s’analitzi de forma rigorosa el risc que comporta i com afecta aquesta activitat sísmica en l’actualitat i en el futur, a aquestes instal·lacions.

Tercer.- Demanar a l’empresa promotora del projecte Castor i al govern espanyol que considerin part afectada els municipis catalans afectats pel sisme i els ofereixin la màxima informació i transparència sobre tots els efectes que provoca i pot provocar diàriament l’activitat del magatzem de gas Castor.

Quart.- Fer arribar aquests acords al govern de l’Estat espanyol, al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de la Generalitat del País Valencià, a la Comisión Nacional de Energia i al Consejo de Seguridad Nuclear.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Desestimada. (Sí (7): Junts per Sant Quirze, ICV; No (10): CiU-PSC-PP).

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que Sant Quirze del Vallès va donar suport el passat ple ordinari de 23 de novembre de 2011 i a través d’una àmplia majoria (15 dels 17 regidors/es) a la creació de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Atès que l’entitat que té per objectius:

a. Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o
cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per dur el poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals.

b. Fomentar i defensar els drets nacionals.

c. Conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.

d. Crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea.

e. Promoure el finançament dels propis municipis.

f. Buscar sinergies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

Atès a que actualment ja són 670 els municipis adherits a l’Associació, un fet majoritari i sense precedents al món del municipalisme català.

Atès que l’AMI ja va aprovar la proposta d’identificar els municipis adherits a l’associació amb rètols a les entrades dels pobles i ciutats del país, elaborant una proposta de cartell per a tots els municipis adscrits a l’associació.

Atès que són molts ja els municipis que compten amb rètols identificatius a les entrades del poble.

ACORDS

1.Acompanyar a tots els cartells que identifiquen l’entrada de Sant Quirze del Vallès amb el rètol que ha preparat l’AMI pels municipis adherits.

2.Fer conèixer aquesta iniciativa als pobles i ciutats internacionals agermanats amb Sant Quirze del Vallès.

3.Enviar aquesta moció a l’Assemblea Nacional Catalana – Vallès Occidental i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Desestimada. (Sí (7): Junts per Sant Quirze, ICV; No (10): CiU-PSC-PP).

Dia a dia, Catalunya es veu més castigada per una asfixia financera derivada de la politització de les decisions econòmiques preses pel govern de Madrid ja sigui pel que fa a les inversions com a la gestió ordinària.

El govern de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments catalans hem de continuar donant servei als nostres ciutadans, però les limitacions que se’ns imposen per Llei suposen un greu obstacle per la seva execució i també per al normal desenvolupament de l’autonomia que ens ha estat conferida. Tant els municipis com el nostre govern, som un dels motors del país i de nosaltres depèn el futur dels nostres pobles i ciutats.

El greu espoli ens priva d’aixecar el cap en aquesta greu crisi econòmica global i impedeix que Catalunya tingui moltes més possibilitats de tirar endavant ja que el coneixement, la industria, la tecnologia i la internacionalització de les nostres empreses són garantia per assegurar el camí que ens ha de treure d’aquest pou des del qual encara no es veu la llum.

L’Associació de Municipis per la Independència, a la passada Assemblea General celebrada a Vilanova i la Geltrú, va aprovar una moció on es mostrava el compromís amb la Declaració de Sobirania del Parlament català però també on es demanava el ple suport a l’exercici de la sobirania fiscal per part de totes els membres de l’Associació.

En aquest sentit i coordinats amb el govern de la Generalitat de Catalunya demanem que els municipis catalans prenguin els següents:

ACORDS

1. Manifestar la voluntat del municipi de Sant Quirze del Vallès d’exercir la seva sobirania fiscal.

2. Iniciar els mecanismes necessaris per tal de procedir al pagament de l’Impost sobre la Renda a les Persones Físiques (IRPF) i l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) d’aquest ajuntament a l’Agència Tributària de Catalunya, en els propers mesos.

3. Notificar el present acord a la Conselleria d’Economia de la Generalitat de
Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la delegació del govern espanyol a
Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Grup municipal de Junts per Sant Quirze

Aprovada. (Sí (13): CiU, Junts per Sant Quirze, ICV; Abstenció (2): PSC; No (2): PP).

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

Davant l’actual situació de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic de Catalunya en el sí de l’Estat Espanyol, el poble de Catalunya i les seves institucions han expressat la voluntat de decidir el seu futur polític a través de diverses formes: les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l’11 de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa»; la resolució del Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012 constatant la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta; o la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya adoptada pel Parlament el 23 de gener de 2013.

El passat 6 de maig de 2013, el President Mas, en la cimera per al dret a decidir, va manifestar la voluntat del Govern de la Generalitat de constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, punt de trobada i de participació de tots els agents i institucions catalanes que ha de permetre garantir un procés democràtic, transparent, de respecte de la pluralitat d’opcions a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que resulti de l’exercici del dret a decidir sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular.

Finalment, el 26 de juny de 2013 s’ha constituït el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com expressió d’un dels principis fonamentals de tota democràcia: donar l’opció al poble de Catalunya de decidir el seu futur. A l’acte de constitució hi han assistit representants de les institucions més representatives del país, del món local, dels agents econòmics i socials, de les entitats culturals i cíviques i de les forces polítiques favorables a l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya, més enllà de la seva posició final.

Per tot això, es proposa al Ple municipal l’adopció dels acords següents:

Pimer.- Adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir mitjançant la plataforma www.dretadecidir.cat amb la voluntat de treballar pels objectius que es proposa.

Segon.- Promoure que els agents econòmics i socials i les entitats culturals i cíviques del municipi s’adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i participin de forma activa en aquest procés democràtic de l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Tercer.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat de Catalunya i fer-ne difusió a les entitats culturals i cíviques del municipi.

Presentada per CiU i Junts per Sant Quirze i consensuada amb ICV

Aprovada. (Sí (15): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC, ICV; Abstenció (2): PP).

El sistema esportiu té una de les seves bases en el “voluntariat”, sense el qual no es podria entendre l’existència de més de 8.200 clubs, 69 federacions i 600.000 llicències federatives només a Catalunya, que constitueixen la més ampla xarxa sectorial existent i articula un tramat d’entitats escampat per tot el país que, que darrera l’activitat específicament esportiva, aplega i desenvolupa en el sentit més ampli, valors humans, socials i culturals que constitueixen un patrimoni de valor immesurable.

La significació del voluntariat en el sector esportiu està legalment reconeguda a l’article 4 de la llei 6/1996 de 15 de gener del Voluntariat al identificar les activitats esportives com d’interès general. A la vegada, les federacions esportives esdevenen la màxima expressió qualitativa d’aquesta xarxa esportiva i, com a tals, són legalment entitats d’utilitat pública i d’interès social. També els membres associats d’aquesta gran xarxa esportiva, bé a títol individual bé com entitats -en el cas de les federacions- comparteixen pel fet d’associarse la voluntat altruista i d’interès general que defineix el moviment esportiu.

Darrerament, actuacions de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social sobre entitats esportives catalanes han aixecat una gran preocupació, tant per la grau repercussió econòmica que amenaça la supervivència de les mateixes entitats, com –i sobretot- per la generalització de les mateixes al conjunt del sistema esportiu al no tenir en compte una clara divisió entre activitats voluntàries i activitats professionals.

Cal dir que, malgrat l’aprovació de la Llei 6/1996 de 15 de gener de Voluntariat les previsions legals existents d’exclusions del règim de la seguretat social de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei General de la Seguretat Social són genèriques, quan no indeterminades, i permeten les més variades interpretacions d’acord amb la casuística de cada situació. Més enllà d’actuacions aïllades o esporàdiques determinades per esdeveniments esportius puntuals, no existeixen criteris clars, ni legals ni administratius, per a determinar amb seguretat quan comença una relació laboral o professional, de la qual es derivi l’obligació d’estar afiliat a un o altre règim de la Seguretat Social o quan, pel contrari, es donen els requisits per entendre’s que hi ha una clara exclusió d’aquesta obligació d’afiliació atès el caràcter benèvol del servei.

Aquesta manca de criteris clars fa que l’exclusió al règim de la Seguretat Social deixi de ser sistemàtica i esdevingui casuística pertorbadora. Així el que seria l’aplicació d’un sistema normatiu format per un conjunt de factors determinats legalment es redueix pràcticament a l’existència o no d’un sol criteri: la retribució pel servei prestat. Aquesta manera d’actuar suposa deixar de costat i no tenir en compte els altres criteris legals –llibertat, actuació altruista i solidària, subscripció d’un contracte de voluntariat- que en la seva accepció més general constitueixen les bases de les relacions de les persones i entitats que formen el sistema esportiu.

Un sistema esportiu que té innegablement un valor social i cívic que els ajuntaments no podem deixar perdre. En el dia a dia dels municipis es comproven els efectes positius que s’aconsegueixen aplicant la justícia social que es deriva de la tasca universalitzadora realitzada des d’aquests clubs i entitats, que posteriorment es trasllada a les xarxes socials de barris i, sobretot, en els segments desafavorits de la societat. L’esport de base, més enllà dels motius purament saludables, competitius o relacionals, aconsegueix un efecte sorprenent per compensar les desigualtats econòmiques o socials dels infants i, per tant, té un efecte reparador i normalitzador que, a la llarga, contribueix a configurar societats més madures i més equilibrades.

Mantenir viva aquesta estructura d’esport de base és el que permet situar l’esport català com un dels eixos centrals i referencials que defineixen i configuren el país, a través de tot l’entramat municipal adreçat sobretot a infants i joves, i a través de tot l’engranatge de les Federacions, que coordinen i aglutinen les diverses possibilitats d’aquestes pràctiques de base.

Per tots els motius exposats anteriorment, es proposa l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar el Govern de l’Estat a adoptar les mesures administratives i interpretatives necessàries a fi que, d’acord amb les previsions de l’art. 1.3.d de l’Estatut dels Treballadors, l’article 98.a de la Llei de la Seguretat Social i la Llei 6/1996 de 15 de gener de Voluntariat, es delimitin amb claredat les exclusions als règims d’afiliació a la seguretat social de les persones que presten serveis en entitats sense ànim de lucre que persegueixen objectius d’interès general i són membres de les mateixes, per entendre’s de caràcter benèvol o de voluntariat.

Segon. Instar el Govern de l’estat a establir un diàleg amb els principals subjectes del món esportiu, representat tant per clubs com per federacions, a fi d’arbitrar l’aplicació del conjunt de criteris legals que siguin d’aplicació a la realitat del món de l’esport fonamentat en el voluntariat, més enllà de les relacions professionals existents, tant en el món de l’esport professional com en el de les entitats multiesportives que, amb una repercussió econòmica significativa, presten una gran diversitat de serveis.

Tercer. Instar el Govern de l’Estat a suspendre les actuals actuacions de la Inspeccció de Treball i de la Seguretat Social fins que, com a resultat d’aquest diàleg amb el món esportiu, es determinin el conjunt d’indicadors clars que delimiten i separen una actuació laboral o professional, d’una actuació benèvola o voluntària.

Quart. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés espanyol, a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya, així com a la Presidència del Govern espanyol, al Ministerio de Empleo y Seguridad Social i al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Presentada per Junts per Sant Quirze i consensuada amb CiU, PSC i ICV