Category Archives: Urbanisme

Sant Quirze del Vallès disposa d’un conjunt d’edificis que presenten una rellevància arquitectònica i històrica de necessària conservació. Entre aquests hi trobem les diferents masies que encara a dia d’avui són evidència present del que va ser el nostre passat més immediat. Algunes són de propietat pública i altres de privades. Algunes d’elles, com Can Feliu o Can Barra, han estat en les darrers anys objecte de rehabilitació. Aquestes, juntament amb Can Ponsic, Can Vinyals, Can Viver, Can Pallàs, Can Llobateres, o Can Casaramona esdevenen un conjunt històric-arquitectònic que hem de mantenir i recuperar.

A més, a banda de les masies, prova evident del nostre passat agrícola i rural, tenim al nostre poble espais urbans o a l’entorn natural que també els hem de fer partícips i reconeguts pels veïns i veïnes i les noves generacions. Alguns exemples són les restes del jaciment neolític del Mas-Bòbila Madurell, la Font de la Bauma a Can Ponsic, o les troballes medievals a l’entorn de l’església; determinats carrers del nostre poble o antics passos de bestiar (Carrer dels Pous, passatge de Can Rabell, passatge Sant Joan…). Igualment determinats edificis de principis del segle XX (per exemple La Patronal) o d’altres que es remunten a l’art romànic (l’església de Sant Feliu) formen també part d’aquest conjunt d’elements històrics-artístics-arquitectònics.

Cal doncs, recuperar i potenciar el coneixement de tot aquest patrimoni, amb la participació i col·laboració dels agents directament implicats: Ajuntament, els propietaris i les entitats culturals i històriques de Sant Quirze.

El Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze al llarg de les darreres dècades ha publicat diversos llibres sobre les masies presents a Sant Quirze, contribuint a difondre el caràcter rural de la història recent de Sant Quirze i a posar en valor el patrimoni arquitectònic del municipi.

Així mateix, el Club excursionista de Sant Quirze del Vallès, en la tradicional Caminada del Mussol que organitza cada any, contribueix en donar a conèixer aquest patrimoni. Ho demostra el fet que en el disseny dels recorreguts, cada any procura aproximar-se a algunes de les masies existents al nostre rodal. Per fer-ho, col·loquen un cartell per donar a conèixer el nom de la masia que els caminants troben al llarg del camí.

Amb la voluntat de donar suport a la tasca empresa tant pel Club excursionista de Sant Quirze del Vallès així com pel Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze, Junts per Sant Quirze proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- Constituir una comissió formada per tècnics municipals, amb representació dels grups municipals i de les principals entitats culturals i històriques, per tal que en el període de tres mesos es valori la viabilitat tècnica i econòmica de col·locar uns panells informatius en les masies, carrers, espais d’interès arqueològic i/o edificis amb un destacat caràcter artístic, històric i arquitectònic per tal de fomentar-ne la divulgació.

Segon.- En el cas que la comissió faci una valoració positiva de la viabilitat tècnica i econòmica de la proposta, que l’Ajuntament emprengui les actuacions necessàries per tal de dur-la a terme.

Tercer.- Publicar, tal i com estableix la moció per incentivar la transparència en la gestió municipal aprovada en el Ple municipal de Sant Quirze del Vallès el 27 d’octubre de 2011, els resultats de les votacions d’aquesta moció al Butlletí Informem.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze

Sant Quirze del Vallès, 17 de desembre de 2012

Esquema d’Eurovegas. Font: http://latramaurbana.net

Junts per Sant Quirze presenta la següent moció al ple ordinari de juliol per la defensa del Delta del Llobregat.

El projecte de la companyia Las Vegas Sands Corporation (Eurovegas) per implantar un dels seus complexos d’oci i joc al sud d’Europa i les gestions del Govern de la Generalitat amb la intenció de que Catalunya aculli aquesta instal·lació, han fet que en els darrers mesos es contempli com a possibilitat real que un macrocomplex de joc, oci i convencions pugui acabar instal·lant-se dins l’àrea metropolitana de Barcelona i, més concretament, en terrenys amb un alt valor mediambiental com els del  Delta del Llobregat.

Tanmateix, i malgrat que la instal·lació amb més possibilitats de ser l’escollida és la que apunta al Baix Llobregat-Barcelonès, informacions aparegudes recentment als mitjans de comunicació i fins i tot a diaris oficials han posat en evidència l’encàrrec professional efectuat pel Govern de la Generalitat per plasmar territorialment el mateix macrocomplex en els termes municipals de Terrassa o Montcada. Aquestes dues alternatives, i pendents de la seva ubicació concreta dins de cada municipi, comporten, en pràcticament tot el que aquesta moció vol destacar i manifestar, el mateixos efectes i aspectes negatius de la seva possible ubicació preferencial.

Les diferents informacions aparegudes sobre aquest macrocomplex apunten a un projecte a executar al llarg dels propers deu anys (2012-2022), un complex que el 2022 comptaria amb 12 resorts amb 36.000 habitacions, 5 casinos amb 1.065 taules i 18.000 màquines recreatives, 9 teatres, fins a 3 camps de golf i un espai escènic amb 15.000 butaques, a més d’espais destinats a convencions. Es parla d’una inversió global d’uns 6.000M€, 4.000 d’ells prestats per la banca. Aquesta inversió es dividiria en tres fases i només s’acabarien executant totes tres, en el cas que un cop acabada la fase immediatament anterior reportés beneficis.

Aquesta proposta vindria acompanyada per la demanda d’una sèrie d’avantatges excepcionals en el finançament, la fiscalitat, el règim laboral i la legislació sobre diferents àmbits de tal magnitud, que requeriria una seriosa reflexió sobre la seva aplicabilitat i viabilitat.

Sobre la creació de llocs de treball, tot i que la proposta d’entrada pot semblar interessant, cal reclamar rigor a l’hora d’especular amb les xifres (primer parlaven de 260.000 llocs de treball, després de 100.000 i ara són 16.000). S’han de tenir en compte les 1500 famílies que viuen del Parc Agrari que es quedarien a l’atur i els llocs de treball que es destruirien al sector hoteler per competència deslleial. Si contrastem el nombre de persones que ocupa una empresa com SEAT, parlem de més de 13.000 llocs de treball directes i més de 50.000 indirectes, amb el valor afegit del tipus de feina que ofereix una empresa com aquesta. I a més cal tenir present que el promotor ha demanat flexibilitzar les condicions de contractació de treballadors estrangers, per tant, que la seva idea no és contractar treballadors catalans.

D’altra banda, cal preguntar-se si aquest és el model de turisme que volem. Es tractaria d’un model “resort”, un espai tancat on el turista viuria d’esquenes al territori on es trobés, sense que Sant Quirze del Vallès en tragués cap profit directe. A més, el fet d’ubicar una oferta de turisme de convencions i negocis a prop de ciutats com Barcelona i Sitges entre d’altres, podria suposar una amenaça seriosa de competència directa i amb avantatges que els altres no tindrien.

En relació als impactes sobre el territori, la destinació de més de 800 hectàrees de sòl a l’explotació turística privada i sota un règim legal i laboral específic, hipotecaria completament i per temps indefinit qualsevol estratègia territorial i econòmica dels municipis afectats i del conjunt dels Països Catalans, especialment a la demarcació de Barcelona.

D’altra banda, és del tot il·lusori pensar que es podria instal·lar un equipament de 800 Ha a la zona del Delta del Llobregat sense afectar irreversiblement els espais naturals protegits del Delta del Llobregat, patrimoni natural del país i declarats Zona d’Especial Protecció per a les Aus i Lloc d’Interés Comunitari inclosos en la Xarxa Natura2000 i, per tant, sota la protecció de legislació europea. La mateixa consideració mereixeria l’impacte sobre el sòl agrícola del Delta, que acull conreus amb denominació reconeguda i s’ha dotat d’una estratègia productiva pròpia.

És per tot l’exposat que El Ple Municipal de Sant Quirze del Vallès adopta els següents acords:

Primer.- Manifestar l’oposició de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès al projecte d’Eurovegas, per la manca de transparència i participació en tot el procés, així com per pretendre quedar exempt del compliment de la normativa laboral, mediambiental sanitària i dels espectacles.

Segon.- Demanar al Govern de la Generalitat que tingui el mateix interès i faci el mateix esforç que mostra en aquesta negociació, per tal d’invertir esforços en instruments que generin ocupació estable i de qualitat a través de l’economia productiva, amb el suport a inversions exteriors, però també al suport al teixit empresarial català i al suport de la iniciativa privada personal i col·lectiva.

Tercer.- Manifestar que el projecte d’Eurovegas no correspondria al model de desenvolupament econòmic i social que pensem que li correspon a una societat avançada de la Unió Europea com és Catalunya, sinó tot el contrari, reincideix en alguns dels aspectes que ens han dut a la situació de crisi actual. Rebuig a un model que atempta directament contra la imatge i el prestigi d’un sector turístic madur i exitós, capdavanter a Europa, que avança cap a un model d’excel·lència, cada cop més diversificat i més lligat a la realitat cultural del país.

Quart.- Demanar al Govern de la Generalitat la màxima transparència en la informació sobre aquest projecte, atenent al fet que l’estimació real dels costos i beneficis derivats d’aquest projecte és desconeguda i que, considerant la seva dimensió i impacte, caldria un procés de coneixement, de reflexió i de valoració a nivell institucional i també ciutadà al voltant d’aquest projecte.

Cinquè.- Fer arribar aquests acords a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Sisè.- Publicar, tal i com estableix la moció per incentivar la transparència en la gestió municipal aprovada en el Ple municipal de Sant Quirze del Vallès el 27 d’octubre de 2011, els resultats de les votacions d’aquesta moció al Butlletí Informem.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze

Sant Quirze del Vallès, 15 juliol de 2012

Junts per Sant Quirze al programa electoral ja defensava el soterrament de la via de FGC fins a Sabadell, habilitant-hi un passeig (Pots consultar el programa a http://ves.cat/bhtB). Foto: Wikipèdia

Junts per Sant Quirze presenta la següent moció al ple ordinari de juliol pel soterrament de la línia dels ferrocarrils.

Fa un parell de setmanes, i per notícies aparegudes als mitjans de comunicació, el Conseller Sr. Lluís Recoder va acordar amb l’Alcalde de Sabadell, Sr. Manuel Bustos, el soterrament de la línia dels FGC (en el marc de les obres de construcció del que es coneix com a Metro de Sabadell) fins  a l’alçada del Castell de Can Feu.

Aquest acord, que de ben segur comporta satisfacció i alegria per l’Ajuntament del nostre municipi veí, esdevé una estrepitosa desconsideració  envers de la reclamació que fa anys fa el poble de Sant Quirze en relació precisament al soterrament de la via de ferrocarril esmentada.

Així doncs, la demanda del nostre poble té la seva traducció en diversos episodis institucionals i populars entre el que volem destacar:

- Acord  plenari (que s’adjunta a la present moció) de data 29/03/2007 adoptada per unanimitat.

- Resolució del Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental a l’any 2008 en el marc del document elaborat sobre infraestructures necessàries a la comarca.

- Al·legacions presentades per diversos Grups municipals al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2020.

- Diverses demandes veïnals, individuals o col·lectives com per exemple la de l’entitat Connecta Sant Quirze.

No cal reiterar doncs la importància que una infraestructura d’aquest tipus assoliria en la connexió a peu o amb mitjans com la bicicleta entre els dos municipis.

D’altra banda, el Ple municipal, o si més una gran part dels regidors i regidores, que el composen, desconeixen el nivell d’implicació i sobretot les gestions realitzades al respecte (arran de les notícies esmentades) per part del govern municipal per tal defensar les nostres demandes locals.

És per tot l’exposat que El Ple Municipal de Sant Quirze del Vallès adopta els següents acords:

Primer.- Instar a la Sra. Alcaldessa a demanar explicacions al Govern de la Generalitat en la persona del Conseller Lluís Recoder sobre la no inclusió del soterrament de la línia dels FGC fins l’estació de Sant Quirze.

Segon.- Demanar a l’Alcalde Sr. Manuel Bustos, a intercedir en la seva condició d’Alcalde de Sabadell i President de la FMC, així com impulsor del debat sobre infraestructures comarcals realitzat en seu del Consell Comarcal a l’any 2008, davant del Conseller per fer possible l’obra en qüestió.

Tercer.- Reiterar la importància del soterrament de la via de tren entre Sabadell i Sant Quirze per aconseguir una comunicació ràpida i agradable entre els dues poblacions.

Quart.- Publicar, tal i com estableix la moció per incentivar la transparència en la gestió municipal aprovada en el Ple municipal de Sant Quirze del Vallès el 27 d’octubre de 2011, els resultats de les votacions d’aquesta moció al Butlletí Informem.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze

Sant Quirze del Vallès, 15 juliol de 2012

La moció sol·licita crear una comissió d’estudi participativa que analitzi l’estat ambiental de la Serra de Galliners i determini les actuacions prioritàries a desenvolupar-hi. Foto: Ajuntament.

Junts per Sant Quirze presenta la següent moció al ple ordinari de juliol per la defensa de la Serra de Galliners.

La Serra de Galliners és el gran pulmó verd de Sant Quirze del Vallès, un gran espai agroforestal, situat al rovell de la plana del Vallès. Els valors de la Serra de Galliners són de qualitat ambiental, natural i faunística, però també pel seu caràcter estratègic. La seva localització entre el massís de Sant Llorenç del Munt i Collserola la fa esdevenir un important connector d’interès natural entre ambdues àrees. Aquest espai garanteix el manteniment, desenvolupament i desplaçament de les espècies i reforça i assegura la permeabilitat ecològica i garanteix la matriu territorial, tot mantenint els usos agraris que hi són presents.

Així mateix ho reconeix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) -aprovat el 2010. L’instrument de planejament supramunicipal encarregat de coordinar els plans urbanístics municipals distingeix la Serra de Galliners com un espai de destacat interès natural i agrari. El PTMB li atorga la categoria de protecció més alta dins del sistema d’espais oberts, dictaminant-ne la necessària preservació de la urbanització en tant que afectaria els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics.

En la mateixa línia, el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Sant Quirze del Vallès aprovat l’any 2000 i vigent encara avui posa en valor la Serra de Galliners, reconeixent-la com el gran espai verd del municipi i insta a preservar-la.

Concretament, n’estudia en detall les seves característiques i fa diverses propostes. D’una banda, estableix tres unitats de paisatge als àmbits de Galliners-Les Fonts, Can Ponsic-Can Viver i Can Vinyals-Can Camps i, de l’altra, especifica diversos Punts d’Interès Natural, tals com el Torrent de Can Vinyals, el Turó de Can Caber, el Coll de Can Barata, el Camí dels Monjos, Can Viver de la Serra, el Turó de Can Barnola, el Torrent de Caçadors-Bigorra, el Turó i l’Ermita de Sant Feliuet, el Torrent de Can Ferran, entre d’altres.

El PGOU determina que la Unitat agrícola-forestal de Can Vinyals-Can Camps té una vocació de parc periurbà de Sant Quirze i que caldria desenvolupar actuacions que garanteixin el destí natural del sector, amb accions destinades a descartar qualsevol expectativa d’urbanització. Respecte la Unitat Can Ponsic-Can Llobateras-Can Viver remarca l’interès ambiental de la riera de la Betzuca i encomana la restauració forestal i del torrent així com a resoldre la integració paisatgística de Vallsuau. En tercer lloc, considera que la Unitat paisatgística de Galliners-Les Fonts té vocació de parc comarcal per Sant Quirze i la Via Verda i mana consolidar i mantenir el paisatge de l’entorn de Sant Feliuet, reforçar la gestió forestal enfront els incendis forestals, i restaurar ambiental i paisatgísticament els espais careners.

Per dur a terme totes aquestes mesures, el PGOU insta de forma prioritària a la redacció d’un pla especial per cada unitat de paisatge per tal de gestionar urbanística i ambientalment la Serra, en tant que és l’únic instrument urbanístic capaç de determinar les actuacions en el sòl no urbanitzable i que està a les mans dels ajuntaments per poder preservar amb força jurídica els espais naturals en el seu territori.

Malauradament, tot i els dotze anys de vigència del PGOU, fins a data d’avui no s’han desenvolupat les seves previsions per la Serra de Galliners i no s’han aprovat els plans especials previstos per aquest espai agroforestal, fet que el deixa orfe de protecció jurídica a nivell municipal. Si bé fins ara no s’han complert les ordres del PGOU, des de l’aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona -que insta des d’una perspectiva supramunicipal a protegir la Serra de Galliners- es fa més necessari que l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès acompleixi amb les ordes del planejament supramunicipal.

És per tot l’exposat que El Ple Municipal de Sant Quirze del Vallès adopta els següents acords:

Primer.- Donar compliment a les prescripcions establertes pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona i el Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Quirze del Vallès pel que fa a la Serra de Galliners.

Segon.- Constituir una Comissió d’estudi que analitzi l’estat ambiental de la Serra de Galliners i determini les actuacions prioritàries a desenvolupar per tal de preservar-la de processos d’urbanització i per restaurar-la ambiental i paisatgísticament.

Tercer.- Que la Comissió d’estudi aglutini representació de la ciutadania i de les entitats del poble juntament amb la representació dels grups municipals i dels tècnics municipals.

Quart.- Constituir la Comissió d’estudi i iniciar la redacció dels plans especials urbanístics previstos per les unitats de paisatge determinades al Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Quirze del Vallès en el termini de tres mesos.

Cinquè.- Implicar al màxim la participació dels veïns, veïnes i entitats del poble amb l’objectiu que el projecte resultant, d’importància per la seva població en tant que la Serra de Galliners és un espai de lleure per la ciutadania, sigui compartit per tothom.

Sisè.- Publicar, tal i com estableix la moció per incentivar la transparència en la gestió municipal aprovada en el Ple municipal de Sant Quirze del Vallès el 27 d’octubre de 2011, els resultats de les votacions d’aquesta moció al Butlletí Informem.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze

Sant Quirze del Vallès, 15 juliol de 2012